La llegenda del president ficus

La que es preveu que serà l’etapa més intensa del procés independentista posarà a prova la llegenda de Mariano Rajoy i la seva impassible forma de procedir. Va ser elegit president gairebé per accident. Després de dos intents frustrats d’assalt a la Moncloa. Bastants anys passats des d’una nominació a dit que al seu dia va recaure en ell contra la major part de pronòstics. I com a relleu d’un Zapatero socarrimat per una crisi econòmica sense precedents. Però ell era allà, i va guanyar, malgrat que encara el 2011 pocs el consideraven el líder abans discutit i ara elogiat per tothom.

Notícies relacionades

Rajoy intenta escapolir-se

Rajoy: "Abans de l'1-O no soc partidari de fer res"

El relat del trempat servidor públic que és allà com podria ser en un altre lloc, i a qui tot sembla relliscar-li bastant, apunta certes mostres de cansament. Però de moment li ha funcionat a la perfecció, fins i tot en circumstàncies crítiques, tot i que ara el cas català el posarà a prova definitivament. Haurà de reaccionar, actuar, mostrar iniciativa i desmentir la llegenda de rei estaquirot que li critiquen alguns dels seus detractors. S’haurà de treure de sobre la confortable màscara de cínic suficient, però aquesta ja li deu haver servit per arribar on és, una vegada més, amb opcions d’èxit.

Aquest curs 2016-17 va superar, per exemple, la moció de censura de Pablo Iglesias, que va deixar per a la posteritat (sobretot per a la immediata de les xarxes socials) el mem del president parlant de «cuanto peor, mejor» i el «beneficio el suyo». Però va aconseguir, en aquell desafiament, que la major part del temps passés com si allò no anés amb ell. Té el seu partit fet pols amb la corrupció, però ens hem passat bona part del temps parlant dels problemes del PSOE i de la tornada de Pedro Sánchez. I Rajoy mirant-s’ho a una distància prudencial. Igual com va fer davant el jutge, contemplant en bona part de la seva declaració com parlaven més els lletrats i el magistrat que aquell primer president del Govern d’Espanya en exercici que desfilava davant un jutge. I Rajoy allà, de fons, mirant-s’ho com un ficus (però no), confonent-se amb el paisatge. Aquest estiu potser s’acaba la funció.