Lliçó de Barcelona

Des de la lògica del terrorista, el que ha succeït a Barcelona sembla respondre a un escenari ideal. El moment, mitjans d'agost, amb el màxim de visites de turistes estivals. El lloc, perfecte, Barcelona, ciutat europea de moda, de les quatre o cinc més visitades a Europa. L'hora, de màxima afluència en l'eix de les Rambles, des de la plaça de Catalunya fins al port. Però l'escenari, poques hores després de l'atemptat, es complica des de l'òptica de tots els altres, els que no som el terrorista. Confusió inicial, informacions contradictòries, desconcert dels mitjans de comunicació, hermetisme de les forces de seguretat. I una sensació de déja vu: és inevitable que les imatges de Niça, Londres, Berlín o París tornin a la nostra memòria. Val la pena aturar-se en alguns aspectes addicionals, partint del fet que tota simplificació és, en casos com aquest, summament negativa.

S'ha de partir de l'admissió de com n'és de tràgic el succés, no negar la seva gravetat, però també s'ha de posar en relleu altres aspectes. El protocol de les forces de seguretat s'ha desplegat amb rapidesa; policia, ambulàncies, dispositius de crisi, han aparegut en minuts, i la gent, passada la commoció inicial, sembla haver reaccionat amb calma, acceptant les instruccions de la policia amb disciplina. Els mitjans de comunicació han emès en general les informacions segons anaven sortint, amb prudència i advertint de la provisionalitat del cabal informatiu. En definitiva, hi ha hagut una serenitat considerable.

La dimensió de les xarxes 

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Més complexa és la dimensió de les xarxes i la seva funció contradictòria. Per un costat, com és inevitable en aquests casos, han sigut utilitzades massivament per la gent per avisar-se els uns als altres, tranquil·litzar familiars i amics, i això té un efecte positiu d'efecte immediat. Per un altre costat, les forces de seguretat han pogut usar les xarxes per enviar avisos a la ciutadania, informar de telèfons d'emergència, centres d'acollida, etcètera. No obstant, simultàniament les xarxes han servit per a moltes altres coses, algunes basades en actuacions d'espontanis que van del que és superficial al que és totalment innecessari: que si s'ha vist tal cosa aquí, que si uns sospitosos allà, cosa que no facilita l'actuació de les forces de seguretat. Després hi ha els apologetes de l'absurditat i els de les receptes tan inútils com simplistes. Es tracta de la funció de desfogament que les xarxes atorguen als pobres d'esperit. Fins i tot algun o alguna ha tingut temps de llançar un vers lliure sobre el tema Espanya-Catalunya.

Mecanisme de solidaritat

Però justament, una vegada més, quan es produeix un drama com el que ens afecta ara resulta que els líders polítics i socials saben estar a l'altura i els mecanismes de solidaritat s'activen instantàniament. Llàstima que durarà el que triguem a processar aquest dol, però és propi de la democràcia que cada cosa tingui el seu temps i hi hagi un temps per a cada cosa. S'ha d'aprofundir en aquesta lliçó, perquè en ella resideix el gran fracàs dels terroristes. Hem esmentat Niça París, Londres (fins a tres atacs en poc temps), Berlín... Atacs amb un terrible balanç en vides humanes. Però en les societats afectades, la francesa, l'alemanya, la britànica, com fa més de deu anys amb Atocha, cap d'aquests atemptats ha destruït o debilitat la democràcia, que té molts defectes però és resilient, resistent i tossuda. Molts diran que Barcelona estava en el punt de mira, i és veritat. S'han millorat molt en els últims anys els mecanismes d'informació i comunicació, sabent que la prevenció és la batalla crucial però que mai es pot descartar un atac com el d'aquesta tarda. Davant aquest tipus de situacions, qui prometi solucions fàcils, ràpides, en blanc i negre, està venent fum.