El bar del xinès

Fa molt de temps que m’enfado i intento entendre aquesta mania de l’Ajuntament de Barcelona de maltractar les nostres terrasses amb una normativa que no fa cas del sentit comú. Fins i tot vaig col·laborar en un llibre del Gremi de Restauració de Barcelona on diferents personatges públics recolzaven aquests espais tan característics de la nostra ciutat. Hi havia Júlia Otero, Manel Fuentes, Maruja Torres, Isabel Coixet, Josep Maria Pou o Lluís Llongueras, entre moltes altres personalitats públiques que estimen Barcelona i entenen que les nostres terrasses són una benedicció que hem de cuidar i protegir. Primer va ser el Cafè Pagès al carrer del Torrent de l’Olla. Em van prendre la meva taula favorita. No estava a la vorera, estava a l’entrada, però sembla ser que no era legal. ¿Per què? Segueixo sense entendre-ho cada vegada que hi vaig i veig aquell absurd racó buit on ens fan esperar, ara drets, fins que ens donen taula. Després li va tocar el torn a l’Intrèpid de Gràcia, un altre restaurant de tapes fantàstic. Té dues tauletes a la terrassa i quatre cadires. Hi vaig amb tres amics i no podem sopar fora. Pel que sembla, si treuen una cadira més els multen.

I ara li ha tocat la grossa al bar que tinc davant de casa. El porta un matrimoni compost pel Lin i la Sophie i tots l’anomenem afectuosament «el bar del xinès». Allà em trobo cada dia amb els veïns del barri.

Tenim la Pili i la Julia, que sempre agafen la taula de la punta per poder veure si entra una clienta a la seva perruqueria. El Filiberto, que sempre està al lloro dels meus articles, dóna menjar a la meva gossa Piper i em regala el diari quan ja l’ha llegit. Les matineres i les primeres a enxampar taula són la Luisa i la seva filla Judit, amb qui sempre faig safareig sobre el món de la tele; després hi ha les companyes de pilates i l’Andrés, el noi de l’ONCE que passa cada dos per tres i sempre aconsegueix que li comprem algun bitllet. En fi, ¡gent del barri! És el nostre lloc, és el nostre bar. El bar del xinès.

Aquest lloc només té 36 metres quadrats, un servei i un petit magatzem. La terrassa, on es fa vida a l’estiu i a l’hivern, està en un carrer de més de cinc metres d’amplada i té tres taules amb quatre cadires cada una. Doncs bé, l’altre dia va aparèixer una senyora de l’ajuntament per dir-li al pobre Lin que havia de fer un altre lavabo o li  prendrien la terrassa. Els veïns no ens ho podiem creure. ¿Què deu tenir a veure la terrassa amb el lavabo? No ho entenem. Primer, perquè tots fem pipí a casa nostra, i segon, perquè es tracta d’un bar de tapes, no d’una discoteca. Hi ha alguns clubs nocturns que sí que necessitarien que algú els obligués a posar més lavabos, però ¿un bar de barri? Fa més de 20 anys que hi vaig a prendre el meu tallat matinal i mai he trobat cua per anar al bany. És completament absurd.  Però si el meu xinès no vol perdre la seva terrassa, haurà de fer obres, pagar un altre lavabo i quedar-se sense magatzem. 

¡Ja n’hi ha prou de fastiguejar  sempre els mateixos! Els treballadors, els pencaires, la gent del barri. La Sophie i el Lin treballen més de 12 hores al dia i no falten mai. Ni per Nadal, ni per vacances d’estiu.

Notícies relacionades

Barcelona ha guanyat més de 500 terrasses en un any a pesar de l'ordenança

Naturgy: no tots els fons són iguals

Després ningú dona la cara. Que si la culpa és de l’alcaldessa Colau, que no, que això ve de l’època de Trias… Com deia la meva àvia: «L’un per l’altre i tot està per fer».

Senyors polítics, ¿volen fer el favor de mirar cap a una altra banda i posar la lupa en les coses que realment importen? Ara els donaré unes quantes idees. Multar les bicicletes que no van pel seu carril i que se salten els semàfors. Multar la gent que escup i que tira els papers a terra. Multar les persones que no recullen les caques del seu gos. Posar més lavabos a prop de les platges i més cendrers als carrers perquè la gent no tiri les burilles a terra. Multar els camions que passen olímpicament de la zona de càrrega i descàrrega i ocupen un carril per descarregar sense que ningú els digui mai res. Deixar que les persones puguem comprar la T10 al bus i no obligar-nos a pagar el bitllet senzill. Arreglar les voreres i fumigar-les. Que en alguns carrers de la ciutat comtal hi ha més escarabats que persones. De veritat, deixin que els que ens portem bé siguem feliços. Les terrasses de barri són molt necessàries. Tenim la sort de viure al Mediterrani i poder fer vida al carrer. Molts països del món matarien per tenir les nostres terrasses. Cuidem-les i tractem bé els qaue es porten bé. Seriosament, deixin el meu xinès en pau i facin una nova normativa de terrasses pensada des del sentit comú. Per favor.