Eulen i la feina 'offshore'

1
Es llegeix en minuts
lainz39629450 el prat de llobregat    09 08 2017     barcelona   momento d170810205535

lainz39629450 el prat de llobregat 09 08 2017 barcelona momento d170810205535 / JORDI COTRINA

Els treballadors han perdut en aquesta crisi moltes de les armes que tenien per negociar amb les empreses. Algunes perquè els empresaris els han guanyat la partida fent lobby amb els legisladors. Altres perquè havien quedat obsoletes. I poques perquè s’havien produït abusos. En aquest context, les administracions i les empreses públiques són illes hiperregulades en què els treballadors mantenen la majoria dels seus drets encara que en moltes ocasions sigui a costa d’uns salaris baixos que es compensen amb plusos de tot tipus, més protecció social i una extrema rigidesa funcional i horària. En algunes zones del sector públic encara regeix un principi que em va explicar un veterà sindicalista: «El salari el cobrem per ser de l’empresa, treballar ens ho han de pagar a part». Aquesta asimetria en les condicions laborals ha donat peu a infinitat d’externalitzacions, molt especialment en el sector públic. 

La Guàrdia Civil

Eulen, l’empresa que gestiona els controls de seguretat a l’aeroport del Prat, està especialitzada a prestar serveis a administracions i grans empreses en el que es denomina facility management, és a dir, la cura de les instal·lacions i tot tipus d’activitat que es realitza per torns durant 365 dies. El salari base d’un funcionari o treballador públic seria el mateix que el d’un empleat d’Eulen per fer la mateixa feina, però el compensaria amb un munt de complements, plusos i drets vinculats a treballar a la nit, els diumenges o en torns de 12 hores durant quatre dies a la setmana. Eulen al que es dedica en el fons és a contractar personal que treballa per al sector públic en un territori legalment off­shore, és a dir, fora del perímetre de la funció pública. Per això Aena quan era 100% pública va decidir exter­nalitzar el control de seguretat dels aeroports. Fora del seu perímetre laboral, el cost del servei es redueix al sou base. El que ningú va pensar és que aquests treballadors precaritzats tenien la possibilitat de segrestar milers de passatgers. Hi ha serveis que a més a més de públics són essencials. Així que ara torna la Guàrdia Civil, amb els seus plusos que paguem entre tots.