Tensió EUA-Corea del Nord

Incontinència verbal

Trump s'ha rebaixat al mateix tipus de to i llenguatge apocalíptic que el d'un líder de pa sucat amb oli que ha decidit llançar-se a la carrera atòmica

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp38039872 north korean leader kim jong un  right  arrives for the offi170413165530

zentauroepp38039872 north korean leader kim jong un right arrives for the offi170413165530 / Wong Maye-E

És una trista casualitat que, vigília del 72è aniversari del llançament d'una devastadora bomba nuclear sobre Nagasaki, Donald Trump hagi amenaçat amb «foc i fúria com el món no ha vist mai» l'impertinent dictador nord-coreà. Una perla que ha sigut ràpidament contestada per aquest últim amb l'anunci d'un pla per atacar l'illa de Guam, un enclavament militar nord-americà al Pacífic. És trist també que el president nord-americà es 'rebaixi' al mateix tipus de to i llenguatge apocalíptic que el d'un líder de pa sucat amb oli que ha decidit llançar-se de cap a la carrera atòmica per donar sentit a la seva capritxosa existència. Tot i que a aquestes altures ja hauríem d'haver-nos acostumat a la incontinència verbal trumpiana.

Els avesats estudiosos de la cosa americana es debaten ara entre dues anàlisis històriques. Una, fins a quin punt Trump va voler emular un antecessor en el càrrec, Harry S. Truman, quan el 1945 va afirmar que si els japonesos no es rendien «podien esperar una pluja de ruïna des de l'aire, com no s'ha vist mai abans sobre la terra». I no era un farol. La frase va ser pronunciada a l'anunciar el bombardeig d'Hiroshima… i tres dies després va arribar Nagasaki.

La retòrica presidencial

El segon repàs històric és a l'ús de la retòrica dels presidents en moments d'alta tensió. I l'aclaparadora majoria va optar per un llenguatge més moderat, precisament per evitar que l'escalada verbal pogués desembocar en no desitjades conseqüències. Seguint Trump, la veritat, sembla més aviat un exabrupte que no pas una declaració mesurada i calculada. Però és aquesta falta de contenció, precisament, la que introdueix un grau addicional de risc en una situació com aquesta.

La gran majoria dels experts descarten un possible enfrontament armat. Ningú, inclòs Pyonyang, vol una guerra. Com si d'un nen petit es tractés, atribueixen les constants proves d'armament i les amenaces de Kim-Jong-un a un «toc d'atenció», al desig que Estats Units reconegui a Corea del Nord el dret legítim a desenvolupar el seu arsenal nuclear com a part estratègica de la seva supervivència. Mentre arriba la solució diplomàtica  –que avui sembla estar un pas més lluny–, el perill és que en aquest joc d'«a veure qui la tira més lluny» als dos costats del Pacífic a algú se li escapi la mà. Un error de càlcul amb nefastes conseqüències.

De moment, la gran perdedora de tota aquesta història és la no proliferació. Més enllà del tractat nuclear amb l'Iran, en els últims anys hi ha hagut un alentiment, si no un clar retrocés, en moltes iniciatives relacionades amb el control o l'eliminació d'armament atòmic.

Capacitat nuclear

Notícies relacionades

En certes instàncies s'ha recuperat i normalitzat la idea, i la voluntat, de comptar amb capacitat nuclear per garantir la seguretat nacional. El mateix Trump presumeix que la seva primera ordre va ser per modernitzar la seva. És més, el tractat per prohibir-lo definitivament que s'està negociant a les Nacions Unides –creant una nova norma que reconeixeria la seva existència com una amenaça planetària– està sent vetat pels Estats que les posseeixen, entre ells, curiosament, els cinc membres del Consell de Seguretat