El risc de no fer res

Mariano Rajoy té una estratègia enfront de l’adversitat, que és no immutar-se. Així va sortir de l’Audiència Nacional el dia en què va anar a declarar com a testimoni, com si la història no anés amb ell perquè «les coses són com són i no com a un li agradaria que fossin». En el moment més compromés d’aquella declaració, li van preguntar què li va voler dir a Bárcenas quan li va dir que feien el que podien i el president del Govern va sortir sense immutar-se: «Fem el que podem significa que no fèiem res». Es va sentir un rum-rum a la sala de vistes, però res va alterar el gest del president. Rajoy s’embolica en les seves pròpies frases per protegir-se de la realitat, de manera que quan aquest dilluns li van preguntar pels plans que té per als dies previs a l’1 d’octubre va semblar fins i tot sorprendre’s per la pregunta. «Abans de l’1 d’octubre no soc partidari de fer res».

  

 Rajoy té una estratègia enfront de l’adversitat amb què intenta avançar sense moure’s, que és la forma més segura d’evitar les lesions i les lumbàlgies, que també n’hi ha en política. Després de despatxar amb el Rei a Marivent, el president va deixar anar en una frase una manera d’entendre el comandament: «Jo en aquest moment em dedico a governar, que és la meva obligació, i quan arribi el moment de fer política, en  farem».

    

El president separa la política i l’exercici del Govern, com si el Govern fos una burocràcia, i espera que les coses passin, o no passin, agafat a la frase que no hi haurà referèndum, igual que quan va proclamar que la corrupció s’esfumaria perquè «això s’ha acabat i ja no es passa per cap». Fa poc, al Congrés, Rajoy va utilitzar un recurs semblant per a Catalunya: «El Govern sap perfectament el que s’ha de fer». Sense política, sense concrecions, el president despatxa la crisi amb frases, encara que es tracti de la crisi que més li importi, segons va dir del procés català.

    

Al Govern, no obstant, estan convençuts de l’encert de la seva estratègia, perquè baixa el nombre d’independentistes, perquè Rajoy es presenta a Catalunya per fer mítings com els que farà el setembre vinent i perquè ja va dir 'The Economist' –aquí a tots els agrada citar la premsa internacional– que Rajoy és «poc imaginatiu encara que eficaç». En la política pot importa la imaginació, però en la idea que el PP té del Govern el que és rellevant és l’eficàcia. 

  

 De la trobada amb el cap de l’Estat, el president del Govern va sortir amb la idea de no immutar-se fins que fracassi l’independentisme i «Espanya doni un missatge al món que aquest és un país seriós». A partir d’aquí, tractarà d’armar un bloc amb el PSOE i Ciutadans amb el qual explorar un escenari nou i aquesta reforma de la Constitució de la qual, en realitat, no ha sigut mai partidari. 

Notícies relacionades

Rajoy: "Abans de l'1-O no soc partidari de fer res"

Per no repetir les eleccions

    

Rajoy té una sèrie de frases amb què es manté quiet i protegit de les lumbàlgies, recorrent en tot cas al recurs judicial, i deixa per més endavant el moment de fer política, amb el risc que quan hi recorri potser l’haurà de desenredar d’un garbuix de frases i d’un munt de burocràcia.