Tots els exhomes del president

Trieu la teoria que preferiu: que el president Trump està tocat de l’ala -recolzada ferventment per un bon nombre de demòcrates- o que, una vegada aconseguit el poder, la política no li interessa gens ni mica, o fins i tot que tot és obra de la trama russa. És igual. El cas és que la Casa Blanca està sumida en el caos més absolut. No és només una percepció aïllada. Així ho creu el 60% dels votants nord-americans, segons una enquesta feta la setmana passada. I això va ser abans del fulgurant acomiadament del seu nou director de comunicació, Anthony Scara­mucci, només 10 dies després d’haver sigut nomenat -vist el que s’ha vist, el que sembla inconcebible és que ningú el contractés per al càrrec–. ­«Caos» és, de fet, la paraula més esmentada en titulars i comentaris sobre el que està passant en l’epicentre del poder als Estats Units. Cinc figures clau –des del cap de gabinet fins a l’assessor de seguretat nacional o el portaveu, passant pel director de l’FBI- han sigut acomiadades els últims sis mesos. Desenes de vacants al Departament d’Estat segueixen sense ser cobertes, incloses ambaixades en llocs com el Regne Unit, l’OTAN, França, l’Índia, Alemanya i també Espanya. Un fet sense precedents.

Els passadissos de Washington -ja per si mateix agitats- s’han ­convertit en un focus d’intrigues, cops baixos i lluites de faccions que estan xuclant l’energia de la vida política americana.

Potser per això Trump ha decidit nomenar com a cap de Gabinet un militar, el general John Kelly, per posar una mica d’ordre i disciplina. Una de les seves primeres tasques serà neutralitzar la família del president -Ivanka & Co.-, ja que la seva rivalitat i disparitat de criteris amb el Partit Republicà està en l’origen de moltes disputes. Com està passant des del 20 de gener, caldrà veure si Kelly aguantarà en el càrrec o si serà acomiadat a la primera que li porti la contrària al cap.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Però aquest nomenament apunta a una altra clara tendència en l’escena política nord-americana: la creixent presència de militars en llocs clau. Càrrecs que en les ú­ltimes Administracions ocupaven civils, com el de secretari de Defensa, el d’assessor de Seguretat Nacional, o el de cap del Consell de Seguretat Nacional -a més del de Seguretat Interior, que fins ara ostentava el mateix Kelly-, avui estan en mans de generals…, tots homes blancs, per cert, com bona part de la ­resta de l’equip més pròxim del president.

L’intocable Bannon

Qui, lamentablement, segueix semblant intocable és Steve ­Bannon, el fosc estrateg de la Casa Blanca. ­Malgrat que en un moment determinat se’l va acusar d’haver causat alguns dels primers nyaps del nou Govern -la caòtica manera com es va posar en marxa la llei antiimmigració o la seva pròpia presència al Consell de Seguretat Nacional, entre altres-, és el que està sobrevivint millor a les mil i una intrigues. Potser perquè el seu poder es desplega darrere del teló i no arriba a fer-li mai ombra al president.