Turisme depredador
Guiris, turistes i viatgers
Aprofitem que és l'any del turisme sostenible per imaginar-nos fórmules més conscients i respectuoses amb la naturalesa, la cultura i les vides dels que ens acullen fugaçment
Sóc una tafanera cultural per naturalesa però alguna cosa se’m remou cada vegada que faig la maleta de les vacances. Especialment ara, que som més conscients que mai de les conseqüències del turisme depredador. Definitivament no vull ser una guiri que es passeja entre allò típic i allò tòpic, fent un safari de 'selfies' i una col·lecció de souvenirs barats i artificials, produïts en condicions dubtoses i que acaben a la butxaca d’algú que potser ni tan sols viu al país. És clar que el turisme i tot el que l’envolta és una bona font de subsistència (i en zones amb escassetat de recursos naturals, quasi l'única) però tenim comprovat que donar un xec en blanc al turisme de masses acaba diluint l’autenticitat que busquem, i encara més: capgirant de forma desagradable la vida dels veïns.
Per sort cada vegada surten més opcions sostenibles de turisme com els ecotours o el turisme comunitari, on són els locals els qui ho organitzen i els que gestionen el guanys. La clau és concebre el turisme com a fenomen col·lectiu i assumir com a turistes que té un impacte sobre el territori. Són les teves petjades, les de la teva família i les dels altres 1.200 milions que ens movem cada any a tot el món. No tenim excusa: aprofitem que és l’any del turisme sostenible per imaginar-nos fórmules conscients i respectuoses amb la natura, la cultura i les vides dels que ens acullen passatgerament.
¿I si apostéssim per l’esperit viatger? ¿I si reinventem el turisme fent-lo més respectuós i transformador a nivell humà? Tindríem milers de milions de visitants cada any vivint experiències d’intercanvi, i no només mirant, consumint i marxant. Seria revolucionari que l’equipatge anés ple de “l’allà on vas, fes com veuràs”. Perquè és cert que viatjar és una fantàstica forma d’obrir la ment, però entre l’estil dels viatgers, dels turistes i dels guiris hi ha un abisme. El mateix buit que hi ha entre el monument i els que el visiten sense baixar de l’autocar.
