El polze de McCain
El veterà senador republicà dignifica la política quan Trump la porta per les clavegueres
zentauroepp39474641 washington dc july 27 sen john mccain r az holds a ne170729174703 /
Va estar lent però ferm i davant el president del Senat va girar el polze cap avall. Amb aquest gest decidit, en un moment carregat d’expectació, el veterà senador republicà John McCain donava aquesta setmana el cop definitiu a l’ambició del president Donald Trump de derogar la reforma sanitària de Barack Obama, la que va donar cobertura mèdica a milions de persones als Estats Units.
McCain, de 80 anys i víctima d’un agressiu tumor cerebral, ha tornat aquesta setmana al Senat nord-americà per donar una lliçó: una lliçó de vida, una lliçó moral i de passió per la política en un moment en què els neòfits de Washington s’empastifen en el fang de barroers espectacles i de guerres que són més pròpies de taurons de Wall Street que de la Casa Blanca.
El cinc vegades senador per Arizona ha tornat a la Cambra Alta amb les ferides visibles que deixen la malaltia: una cicatriu sobre la cella esquerra –d’on li va ser extirpat un coàgul recentment– i un visible hematoma a la cara. Malalt, però somrient i fermament determinat a defensar les seves conviccions encara que aquestes xoquin amb l’ortodòxia del partit.
Tribalisme i trinxera
En aquests temps estranys de tribalisme polític i de trinxera, el seu discurs sona a música celestial. «Dedicar-se a impedir que els teus oponents polítics compleixin les seves metes no és el treball més inspirador. La satisfacció més gran és respectar les nostres diferències però sense impedir els acords», va dir l’ancià legislador, que ha dit que estarà a la Cambra Alta sempre que pugui per seguir fent el que és «la feina més important» de la seva vida.
Després de tombar amb el seu polze cap avall la derogació de la reforma sanitària d’Obama, els demòcrates l’han convertit en el seu nou heroi. Aquesta és la pitjor derrota legislativa que afronta Trump des que és president. També la més amarga perquè el cop l’hi propina el seu propi camp. Però no és això el que honra McCain. L’honra la seva coherència i el seu compromís. Les seves paraules i els seus fets dignifiquen la política quan Trump i els seus acòlits la condueixen per les clavegueres.
