La roda

La indignitat de volar

Volar és fer cues, i per tant, perdre el temps entre abusos i incomoditats

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp39433299 el prat 24 07 2017 colas para pasar el control de seguridad 170725082933

zentauroepp39433299 el prat 24 07 2017 colas para pasar el control de seguridad 170725082933 / FERRAN NADEU

Sovint, 'Mad Men' mostrava un món ja perdut. Don Draper, corbata desnuada, molt ben arreglat, serrell sota control, al 'red eye', l'avió entre Nova York i Los Angeles, complimentat per l'hostessa. Una beguda (whisky, és clar), un seient còmode, un servei d'altura, de quan volar era un plaer. Ara, en canvi, és una indignitat fora que, com George Clooney a 'Up in the air', es disposi de no sé quantes targetes VIP que permeten saltar-se el mateix nombre de cues i atorguen uns quants centímetres més entre seient i seient. Per aconseguir-ho, això sí, s'ha de pagar un petit peatge: deixar-se gran part de la vida i de la hisenda entre núvols.

Notícies relacionades

Les cues a l'aeroport del Prat a causa de la vaga de zel prèvia a la vaga de veritat dels empleats de seguretat de l'aeròdrom són l'última, o la penúltima, que no se sap mai. Volar és fer cues, i per tant, perdre el temps: en el 'check in' (si no es fa a casa), en seguretat, a la porta d'embarcament, en passaports, en recollida de maletes. Segons a on es voli i segons en quin aeroport, es dobla o es triplica la cua dels controls de seguretat. Els subtils mètodes d'humiliació de les companyies 'low cost' a canvi de bitllets barats afegeixen incomoditat a les esperes. Per no parlar de l''ovebooking', de clàusules abusives, d'endarreriments, de falta de respecte, d'abusos en nom de la seguretat segons a on es voli, segons qui t'interrogui, segons el país de la companyia.

Cues ordenades

En el fons, la culpa la tenim els passatgers, que acceptem processos de seguretat que en ocasions no tenen ni cap ni peus (llençar en una connexió l'ampolla d'aigua que hem comprat a l'aeroport d'origen després d'haver passat la seguretat), que en nom del preu donem per bons els abusos de les 'low cost', que hem interioritzat que volar barat és indigne i que, per tant, la dignitat i certa comoditat en un avió es paguen a preu d'or. I que hem habituat gestors i treballadors d'empreses públiques a ser pacients ostatges dels seus conflictes laborals. Total, les cues ens surten la mar d'ordenades.