Editorial

Rajoy, testimoni de la 'Gürtel'

Encara que surti indemne de l'interrogatori, es mantenen les sospites sobre el seu paper en els casos de corrupció del PP

2
Es llegeix en minuts
Rajoy, testimoni de la 'Gürtel'

EFE

La compareixença ahir de Mariano Rajoy per declarar com a testimoni en el judici de la primera part de la 'trama Gürtel' (1999-2005) va ser en si mateixa la notícia del dia: veure el president del Govern al jutjat donant explicacions sobre un dels casos de corrupció més greus que assetgen el PP té un ­innegable valor polític. Tranquil, amb el seu habitual estil retòric, en ocasions fins i tot desafiador amb alguns dels advocats, Rajoy va navegar per l’interrogatori deixant dos missatges clars: que en el PP hi ha un abans i després de la seva arribada a la presidència, i que la seva tasca en el partit no inclou ­controlar fil per randa els afers econòmics de la formació.

Així, Rajoy va afirmar que, com que les seves responsabilitats en el partit són polítiques i no comptables, desconeix si en el PP hi va haver una caixa b, i va rebutjar qualsevol coneixement d’irregularitats en les adjudicacions d’obra pública als municipis governats pel PP a Madrid. A l’hora de donar noms, Rajoy va utilitzar com a escut econòmic a Álvaro Lapuerta (tresorer del partit entre el 1993 i el 2008) i com a barrera política Esperanza Aguirre, de qui va dir que era la responsable de gestionar les sospites i denún­cies de corrupció contra el PP madrileny. El president va ser contundent al negar haver rebut sobresous de la mà de Luis Bárcenas, i 'va galleguejar' quan l’advocat que representa el PSOE de Madrid en la causa li va preguntar pels seus famosos SMS a Bárcenas el 2012. Protegit en tot moment pel president del ­tribunal, Rajoy ha aconseguit sortir in­demne del que sens dubte era un mal tràngol polític.

Això no significa que les preguntes i les sospites al voltant del seu paper en els fets jutjats i, en general, en els casos de corrupció que afecten el PP hagin quedat en absolut resoltes. Els recursos retòrics propis del parlamentarisme no són suficients per explicar el famós‘«Luis, sigues fort»’, i no queda clar fins a quin punt és creïble que un dirigent com Rajoy, que fa anys que està en diferents càrrecs de responsabilitat en el partit, pugui al·legar ignorància del que passava dins el seu si. Ni la ignorància comptable ni el fet que gran part del període jutjat coincideixi amb la presidència de José María Aznar (Rajoy va assumir el comandament del partit el 2004) oculten la profunditat de la corrupció en el PP.