En primera persona

Enviat especial a la piscina

En la meva idea de juliol i agost, apareixen connexions amb economistes en calça curta i amb polítics morenos, molt morenos

3
Es llegeix en minuts
Javier Clemente, aquest dijous a Gijón.

Javier Clemente, aquest dijous a Gijón. / Alberto Morante (EFE)

Fa uns dies li vam demanar una entrevista a Javier Clemente per a ‘Al rojo vivo’ (La Sexta) per la detenció del president de la Federació Espanyola de Futbol. L’exseleccionador nacional, que a més apareix a l’acte judicial com a aparent coneixedor de la compra de vots per part d’Ángel María Villar, va acceptar encantat. Clemente posava dues condicions: l’entrevista havia de ser per telèfon i a una hora concreta, perquè era l’únic moment que tenia disponible. Això em va fer pensar que ho tenia tot ple, que ens estava fent un forat en una jornada frenètica.

Quan vam connectar-hi, i en el transcurs de la conversa sobre l’intercanvi de favors a la RFEF, va admetre que existien i que a més, en la seva opinió, és una cosa completament natural. «De favors n’hi ha a tot arreu», deia Clemente. «En aquest moment, jo mateix li estic fent un favor a vostè –prosseguia–, perquè estic a la piscina prenent el sol i he accedit a entrar en directe». Fins a aquell moment, desconeixia que l’havíem enxampat perfectament escarxofat, empastifat de crema i disfrutant del seu, sens dubte, sensacional pla de vacances. Jo ho agraeixo, és clar, perquè la xerrada va ser interessantíssima. No obstant, al mateix temps, el vaig envejar. 

ESTIUS ALIENS

Quan EL PERIÓDICO em va proposar canviar a l’agost les habituals columnes d’opinió per una secció sobre el treball a l’estiu, em va resultar una idea interessant i al mateix temps confusa. Perquè jo, des que vaig començar a treballar fa 20 anys, tinc molts més records dels estius aliens que dels propis. En la meva idea del juliol i l’agost, període habitual de descans per a tanta gent, apareixen connexions amb economistes en calça curta i amb polítics morenos, molt morenos; un moreno que no té res a envejar a altres personalitats de raça negra com Eduardo Zaplana. Jo ho agraeixo, insisteixo, perquè un programa en directe no es fa sol. Però, és clar, em sembla una tortura xinesa mantenir qualsevol conversa amb gent que fa tan bona cara.

A 'Al rojo vivo' vam entrevistar l’economista Gonzalo Bernardos al costat d’una piscina de Salou. Ja no recordo si aquell dia duia una samarreta o una brusa amb estampats hawaians. Potser és que era una cosa tan simple com que a mi em semblava tot molt hawaià comparat amb el plató de televisió. En una altra ocasió, vam enviar una càmera per entrevistar el socialista Ignacio Urquizu. Era a la platja i, en el moment d’acomiadar-nos, li vaig comentar que em semblava una obscenitat que ens atengués amb aquelles vistes. Urquizu, amb bon criteri, va respondre que ens ho havíem buscat, perquè érem nosaltres els que l’havíem contactat  per reclamar la seva presència al programa. Sí, sí, però no sabíem la lletra menuda… 

COSPEDAL A MARBELLA

Notícies relacionades

En qualsevol cas, fins i tot en aquests entorns tan relaxants, convé no perdre’ls mai de vista. Encara recordo María Dolores de Cospedal, el 2009, denunciant que el Govern socialista estava portant a terme escoltes il·legals per espiar el PP. En el moment àlgid, es veia a la seva esquena un golfista picant la piloteta i per darrere del seu cap, a la platja de Marbella, apareixia i desapareixia una moto aquàtica. 

Des que em dedico a això, no he pogut triar mai les vacances. No cal dir que em sento molt afortunada per tenir una feina. I amb aire condicionat, a més. Quan ho comentes, molts et consolen dient que és millor marxar en temporada baixa. Un discurs que elaboren mentre es fan la maleta perquè, quina pena, ells han decidit anar-se’n a l’agost.  

Temes:

Estiu Vacances