Editorial

Ciutadans segrestats

Els actors de conflictes laborals han de tenir en compte els danys que causen a una població indefensa

1
Es llegeix en minuts
fcasals39432270 aeroport170724170117

fcasals39432270 aeroport170724170117 / FERRAN NADEU

Barcelona va viure ahir un dilluns negre a causa de diferents vagues que van afectar la mobilitat de ciutadans i visitants en una de les jornades amb més trànsit aeri i més efervescència viatgera. A les, per desgràcia, habituals aturades parcials del metro, s’hi van sumar les protestes en el sistema del Bicing i les aglomeracions generades a la T-1 de l’aeroport del Prat com a conseqüència de la reivindicació dels treballadors de l’empresa privada que s’encarrega dels primers controls de seguretat. La vaga, més o menys encoberta, s’ha avançat als anuncis del comitè, que avisava d’aturades parcials, de forma indefinida, a partir del 4 d’agost. 

Que consti abans que res que el dret a la vaga és un dels bastions de l’Estat democràtic, pel fet que reconeix, admet i protegeix la possibilitat que els treballadors sostinguin les seves pretensions laborals amb l’exercici d’unes accions que serveixen per posar pressió en la taula de negociacions. Però s’ha de tenir en compte les diferents modalitats de la vaga, que ha de tractar-se de manera diferent si les seves conseqüències afecten de manera directa la vida quotidiana dels ciutadans. És el cas, per exemple, dels conflictes de la neteja de carrers, o de la mobilitat, ja sigui en l’entorn de la ciutat o en estacions i aeroports. 

D’una manera o altra, l’Administració, a través de societats municipals, participades o delegades, exerceix com a part empresarial i ha d’assumir que les conseqüències directes s'acarnissen en la població. I els sindicats, conscients del greuge general que ocasionen, han de mesurar els mecanismes que tenen a les  seves mans. Perquè, en definitiva, és el ciutadà qui està segrestat. És el ciutadà qui acaba pagant els plats trencats de la negociació, sense tenir ni art ni part en el conflicte.

Calibrar fins a quin punt és legítima una reivindicació, una intransigència o una fixació en determinades postures, passa també perquè les dues parts valorin el grau d’indefensió en què es troben els que van a treballar, els que volen desplaçar-se sense obstacles o els que pretenen disfrutar del seu descans. No hi ha dubte que els assumptes que estan sobre la taula són de solució complexa. Raó de més, i poderosa, perquè els drets dels usuaris es tinguin també en compte sense més dilacions.