El codi de conducta de les oenagés

Les oenagés que treballen al Mediterrani davant de les costes de Líbia salvant la vides dels refugiats que intenten arribar a Europa a bord d’embarcacions molt precàries estan citades dimarts al Ministeri de l’Interior italià per discutir un nou codi de conducta que Roma –amb l’aval de la Unió Europea– vol imposar. Si les oenagés s’hi neguen, el Govern italià ha advertit que podria no autoritzar el desembarcament d’immigrants als seus ports, cosa que tindria un efecte tràgic. El codi estableix qüestions tècniques (moltes de les quals afirmen les oenagés que ja es porten a terme), com portar encès el radar de localització, no comunicar-se o enviar senyals lluminosos per facilitar les partides d’embarcacions, ni contactar amb traficants, certificar la preparació tècnica dels socorristes, rebre les autoritats policials a bord i l’obligació de cooperar amb les autoritats al lloc de desembarcament. Més suspicàcies provoquen altres exigències, sobretot la de proporcionar informació a les autoritats de les persones rescatades i els conductors de les barcasses, exigència que amenaçaria les operacions de rescat.

En la decisió d’aplicar aquest codi subjau l’enorme desconfiança entre la Unió Europea i les oenagés. La tasca d’aquestes entitats al Mediterrani posa de manifest de manera crua i incontestable la incapacitat de les autoritats europees per acabar amb el drama de mort i desesperació en què s’ha convertit la ruta del Mediterrani per als refugiats, en el moment en què els acords de Brussel·les amb Turquia i més control fronterer han tancat la ruta dels Balcans. Repetir amb Líbia el polèmic acord amb Turquia és complicat pel buit de poder que hi ha al país africà, però és que a més a més allà es registren atrocitats esfereïdores contra unes persones l’únic delicte de les quals és fugir de la guerra i de la misèria.

La Unió Europea no només és incapaç d’impedir que el Mediterrani es converteixi en una gran fossa comuna que hauria d’avergonyir a tots els europeus, sinó que fa temps que està embarcada en un pols amb les oenagés de rescat, a les quals acusen d’impulsar un efecte crida i de col·laborar, implícitament, amb les màfies. Una acusació molt injusta: l’únic efecte crida és el que obliga milers de persones a fugir de la guerra. Els refugiats continuen sent la vergonya d’Europa.