L'anul·lació del cànon digital català

La decisió del Tribunal Constitucional (TC) d’anul·lar el cànon digital, l’impost que la Generalitat cobrava a les empreses operadores d’internet, es mou en la línia d’actuacions anteriors de l’alt organisme respecte a disposicions normatives del Govern. Així mateix ha passat amb impostos que duplicarien gravàmens ja existents, segons el TC, com és aquest últim cas, o amb la invasió de competències estatals, com va ser la llei contra la pobresa energètica. Tot plegat, és obvi, es veu des d’un prisma altament polititzat en el clima provocat pel desafiament independentista, fet que ha provocat una cascada d’actuacions de l’alt tribunal després de recursos del Govern.

El TC ha donat la raó a l’Executiu en el sentit que el cànon se superposava amb l’IVA, cosa que implica una doble càrrega fiscal. Que cinc dels 12 integrants del Constitucional hagin emès un vot particular discrepant de la decisió –sostenen que les dues taxes no són equivalents entre si– és revelador de la complexitat d’una qüestió que afecta també, per exemple, l’abast de l’autonomia financera de les autonomies.

L’impost de la Generalitat va entrar en  vigor l’any 2014 i preveia el cobrament a les operadores d’internet de 25 cèntims per cada usuari que tingués la connexió a Catalunya. La seva recaptació anava destinada a finançar la indústria audiovisual i la cultura digital catalanes. El fet que fos aprovat per la majoria de grups del Parlament, tan sols amb l’abstenció del PP i de Ciutadans, i cap vot en contra arma d’arguments als que en defensen la necessitat amb aquest objectiu de finançar una malparada indústria. El Govern de la Generalitat esperava recaptar uns 20,5 milions d’euros anuals.

Resulta evident, per tant, que no és una bona notícia per al sector cultural en general, i per a l’audiovisual en particular. Un sector que ja va alçar la veu a principis d’any, coincidint amb l’entrega dels premis Gaudí, arran de l’evident descens de la producció catalana, manifestada en pel·lícules i sèries, una circumstància lligada a la disminució de recursos de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En aquests temps de globalització es fa necessari un sistema audiovisual fort com un element clau de cohesió i de creació d’identitat. A això hi contribuïa el cànon digital que ha anul·lat el Constitucional.