Petit observatori
A vegades l'humor és saludable
El treball dels humoristes es basa en la capacitat de síntesi
M’he aturat a la pàgina 6 d’aquest diari. He trobat immediatament el que buscava: el dibuix d’en Ferreres. Humor, ironia, agudesa... D’acord. Però el que em té atrapat, dels seus dibuixos, és la qualitat dels retrats dels personatges. ¿Són caricatures? Sí o no. Hi trobem cares, és veritat, però en Ferreres les fa parlar, aquestes cares. En Josep Maria Cadena, que és un estudiós dels històrics dibuixants catalans –ja ha publicat vuit volums sobre la qüestió– un dia haurà d’enfrontar-se amb el fenomen Ferreres.
Dit això, m’atreveixo a entrar en el món multiforme de l’humor. L’humor –amb la ironia– es basa en molts casos en la capacitat de síntesi amb què compten. Tant en els traços sobre paper com en l’ús de les paraules, tant en una conversa com a la sala d’un teatre. Un cas molt especial era el del popular Joan Capri.
EL BON HUMOR
Recordo que un dia jo estava al seu costat, entre bastidors precisament d’un teatre, i ell es resistia a sortir a l’escenari. El públic el reclamava. Aleshores li vaig donar una empenta i així que va treure el cap els espectadors el van rebre amb una gran rialla.
Hi ha l’humor satíric, l’humor irònic i també el bon humor. Hi ha gent afortunada que sempre està de bon humor. També hi ha persones que, potser per qüestions genètiques, no estan dotades per a l’humor o bé pels seus matisos. Em sembla comprensible. Gosaria dir que la sensibilitat per l’humor és un fet molt personal, com per exemple ho és la sensibilitat per la música o pels paisatges.
Atenció a qui diu, referint-se a algú, amb discreció «deixa-ho, avui no està d’humor». Potser, més tard, el seu humor serà un altre. I no oblidem que una mica d’humor pot moderar, a vegades, una excessiva passió per la transcendència.
Convindria recordar que en els nostres ulls, els ulls amb els quals veiem les coses, hi tenim un humor líquid.
