Els plans del gegant asiàtic

El món postoccidental de la Xina

Xi Jinping remodelarà a la tardor el partit per accelerar la construcció d'un nou ordre internacional

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp39113071 china s president xi jinping  c  reviews troops from a car a170630131215

zentauroepp39113071 china s president xi jinping c reviews troops from a car a170630131215 / ANTHONY WALLACE

Des de la fundació el 1949 de la República Popular, cap dirigent havia acumulat tant poder i títols com Xi Jinping. En aquests anys, la Xina tampoc havia viscut un moment tan dolç com l’actual. L’aparent replegament voluntari del seu gran rival, els Estats Units, de l’escenari internacional afavoreix la seva consolidació com a actor fonamental del segle XXI.

  

 Xi té clar que s’ha d’aprofitar els vents favorables abans que deixin de bufar i ha posat en marxa una ambiciosa remodelació del Partit Comunista Xinès (PCX), que farà pública a la tardor durant  el 19è Congrés. Per abordar els enormes reptes que té el país, Xi vol conformar un partit  disciplinat, cohesionat i fortament ideologitzat. En l’equador del seu mandat –si accepta la norma no escrita que el secretari general només renova el càrrec una vegada, cosa que suposa un total de 10 anys al capdavant del PCX--, col·locarà els seus incondicionals a la cúpula dirigent. 

    

El secretari general es presentarà al conclave amb els deures fets. Bon coneixedor de les grans preocupacions de la societat xinesa –corrupció, contaminació mediambiental i desigualtat– ha construït la seva estratègia al voltant d’aquestes qüestions, cosa que, malgrat el seu autoritarisme, li ha fet guanyar una enorme popularitat. En la campanya contra la corrupció, ha expulsat del partit un milió dels 86 milions de membres i ha enviat a la presó governadors provincials, generals de l’Exèrcit, banquers i empresaris, entre altres. En la defensa del medi ambient ha convertit la Xina en el primer productor d’energies netes, tot i que encara és el primer emissor de gasos d’efecte hivernacle. En la lluita contra la desigualtat s’ha compromès a elevar el nivell de vida de la societat xinesa fins a fer-la «modestament acomodada» quan el 2021 es compleixi el centenari de la fundació del PCX.

El líder sortirà reforçat del congrés i amb les mans lliures per impulsar la reforma econòmica que permetrà a la Xina seguir creixent a un ritme no gaire per sota del 6,7% actual, cosa que requereix impulsar el consum intern i conservar la capacitat exportadora. Defensor a ultrança d’un món multipolar, la cimera del G-20 a Alemanya li ha reportat una contundent victòria: 19 països units enfront de Washington en contra del proteccionisme i en defensa del canvi climàtic. Per assaborir millor el triomf, ha estat en un discret segon pla, com un més dels presents. 

  

 La Xina considera caduc l’ordre internacional capitanejat pels Estats Units que va emergir després de la segona guerra mundial. No pretén dinamitar-lo sinó establir un paral·lel «més just i inclusiu», que li permeti tenir un paper preeminent en l’esfera econòmica. Es tracta d’un avanç progressiu, allunyat d’assalts al cel que suposin un enfrontament armat. «Crearem un nou model de cooperació i benefici mutu», va afirmar Xi el 14 de maig en l’obertura del Fòrum de la Nova Ruta de la Seda. Aquest ambiciós pla d’infraestructures i connectivitat entre els dos extrems del continent eurasiàtic i l’Àfrica, anomenat també Una franja, una ruta, és la bandera amb la qual la Xina pretén seduir el món i guanyar influència. El pla requereix inversions mastodòntiques. L’objectiu de Pequín és que aquest esforç calmi la inquietud sorgida arran de la seva reclamació de sobirania sobre el 80% de les aigües del mar del Sud de la Xina i de molts dels petits arxipèlags, illots i esculls en disputa amb Filipines, Vietnam, Malàisia i Brunei.

La creació d’institucions financeres com el Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructures (BAII) i el Nou Banc de Desenvolupament dels BRICS (Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica) per facilitar el finançament d’aquests projectes i evitar interferències del Banc Mundial o de l’FMI és el millor exemple que la Xina ja ha començat a construir un ordre mundial alternatiu. Molts aliats de Washington estan entre els 57 fundadors del BAII, cosa que en certa mesura suposa acceptar l’existència de l’ordre xinès. 

Notícies relacionades

  

 Segons el politòleg alemany Oliver Stuenkel, el món ha entrat en una fase de «bipolaritat asimètrica» en què els Estats Units mantindran el poder militar, i la Xina, l’econòmic. «S’està construint una arquitectura postoccidental, i és innegable que l’activisme institucional de la Xina influirà profundament en les dues dinàmiques, la regional i la global». Si Pequín vol que el seu nou ordre mundial tingui èxit, haurà de mantenir un equilibri més gran entre la seva projecció de força i la seva voluntat de cooperació. Stuenkel assenyala que això depèn de la capacitat xinesa de convèncer els seus veïns que el ressorgiment del drac és beneficiós (i no perillós) per a la regió.

Temes:

Xina Xi Jinping