PECCATA MINUTA

Militància

¿Com poden dubtar de la nostra gesta els comuns si, teòricament, són revolucionaris, com nosaltres?», deu preguntar-se mafaldiànament la militant Marta Pascal, cap de files del PDECat

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp39154240 la coordinadora general del pdecat  marta pascal  durant la 170703163821

zentauroepp39154240 la coordinadora general del pdecat marta pascal durant la 170703163821 / Bernat Vilaro

Marta Pascal, cap de files del PDECat,  Marta Pascal, cap de files del PDECat, va deixar anar dissabte passat una de les més sinceres perles del procés al lamentar, gairebé amb llàgrimes a les pestanyes, que la coordinadora nacional de Catalunya en Comú, al no optar per un suport clar i català als futurs fets d’octubre, havia deixat «desemparats» els seus seguidors. ¡Pobrets! ¡Es veuran obligats a pensar i decidir per si mateixos! ¡Podran votar el que els doni la gana! ¡O fins i tot votar en blanc, vot nul o no votar! ¿On s’és vist això?

  

 Incomprensible tant desemparament per a la nostra Marta, nascuda a Vic, Osona, el 83, i als seus tendres 23 ja afiliada a les joventuts de CDC, de les quals va ser presidenta del 2012 al 2015. Sí, l’actual entrenadora de l’Equip A va viure amb entusiasme, carnet i quota a la Masia alguns dels anys més nefastos de la corrupció convergent, però, això sí, 'emparadísssssssima' pel seu partit; gairebé tant com llavors ho estaven Pujol, Prenafeta, Millet, Montull, Alavedra..., i fa quatre dies i en sentit invers l’exconseller Baiget. La pàtria paga corruptes; no paga traïdors. ¿Vigilarà la neojunta electoral catalana, pel bé de la cohesió neoconvergent, que totes les paperetes dipositades a les urnes –o en tàpers amb una obertura– per la seva militància i simpatitzància portin el prescriptiu Sí, vull?

VIURE DE CONSIGNES

Puc entendre que qui des de la seva més tendra joventut ha viscut de consignes no sàpiga gaire de llibertat i la confongui amb la Veritat en majúscules. «¿Com poden dubtar de la nostra gesta els comuns si, teòricament, són revolucionaris, com nosaltres?», deu preguntar-se mafaldiànament la militant Pascal. No deu tenir notícia de l’obra teatral 'Meridians i Paral·lels' del molt enyorat 'psuquero' Jaume Melendres, en què profèticament ja apuntava el 1977 que nacionalisme i lluita de classes (ara sensibilitat social) no tenen gairebé punt de trobada al globus terrestre.

    

Marta, en canvi, considera perfectament lògic que els molt españolufos PSOE i PP no estiguin per la labor de la tardor; hauria de recordar que va ser amb ells amb qui va pactar CiU mentre ella, en els seus il·lusionats anys d’aprenentatge, anava absorbint a culleradetes endolcides el xarop de l’ambigüitat entre bandera i cartera. Només molt després van arribar Andorra, Mas, el mar Roig, la Terra Promesa...

Notícies relacionades

    

Farien bé els exconvergents i altra gent de bé que, sense saber exactament com, s’han trobat de la nit al dia desemparats, despujolats, desferrusolitzats, rullitzats, junqueritzats, rufianitzats i cupipitzats, d’atendre una màxima de Blaise Pascal, matemàtic, físic i filòsof francès del segle XVII i potser un savi ancestre de Marta: «Si no actues com penses, pots acabar pensant com actues».