Els llunyans records de Hong Kong

És evident que no puc competir amb el  nombre de catalans joves que s’instal·len a l’estranger, sovint per llargues temporades. I sovint per raons laborals. Jo m’he limitat, anys enrere, a córrer països per pura curiositat o per fer alguns reportatges.

    

Hi he pensat, ara, quan Hong Kong ha estat notícia. Ha fet 20 anys de la devolució de la colònia britànica a la Xina. Tot estava tranquil quan jo vaig ser uns dies a Hong Kong. Em vaig enfilar al modest penyal que és l’illa i contemplava l’atapeïment dels edificis que ocupaven aquella mica de costa. Unes barques correu anaven de l’illa a la costa. De tant en tant un avió aterrava en una estreta llenca de terra, potser artificial.

    

Ja fa molt temps d’això, però encara la memòria visual resisteix una mica més que la memòria dels fets, i de les dates. Veig la renglera de gratacels tocant l’aigua. Les barques que van i vénen portant passatgers de Hong Kong al continent o a la península de Kowloon. Sort que conservo els mapes, i conservar els mapes vol dir que pots salvar algunes imatges de l’oblit. Com passa amb les fotografies. I fixar el passat davant la voracitat del present, que és l’únic que ens queda. 

    

Hong Kong és una raresa, o almenys ho ha estat fins ara. ¿Com és que aquella illa tan allunyada de Londres era fins no fa gaire una colònia britànica? ¿Un territori accidentat, sense cursos d’aigua, amb un clima fred a l’hivern i humit i calorós a l’estiu?

  

 Enganyar-se és ser molt ingenu. Un imperi és un imperi, i el britànic no s’ha vist limitat per les distàncies. També va ocupar l’Índia, una altre territori considerablement llunya. ¿I què podem dir de l’imperi espanyol, que es va llançar a ocupar les terres d’un altre continent, l’Amèrica del Sud, i a Europa les de Flandes?

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

  

 Ara aquesta mena d’ocupacions han desaparegut. Ara, les identitats polítiques les construeixen els pobles.