Un apunt sobre el mocador amic

Tots sabem què és un mocador. Més enllà d’altres usos, és la peça de roba que fem servir per mocar-nos quan estem refredats i el nas segrega alguna mucositat. Però a més d’exercir una funció tan útil però tan poc elegant, hi ha el mocador com un element ornamental del vestuari, especialment femení. Però l’ús d’una peça que és freqüent en el nostre àmbit té un altre sentit a l’Iran i en altres països. Una activista iraniana ha posat en marxa una campanya contra l’ús obligat del hijab –mocador islàmic– que es va imposar a l’Iran el 1979. Les dones estan obligades a cobrir-se el cap i vestir roba llarga i àmplia en nom de la modèstia. Les dones que no compleixen aquesta norma poden ser públicament multades o arrestades.

    Llegeixo a EL PERIÓDICO que l’activista Masid Alinejad fa una campanya contra l’ús obligatori dels caps coberts i els vestits llargs de roba àmpliament baldera. Costa de creure, però durant quasi 10 anys gairebé un milió de dones van ser detingudes per vulnerar la llei del mocador obligatori. En una cançó popular catalana es diu: 

«...En brodava un mocador, que és per la Reina...».

Notícies relacionades

Gest poc coherent

Plorar de pena

    El mocador, avui, és una peça que forma part del nostre equipament de vestuari. No pas, únicament per disposar  d’una peça de l’equipament útil en qualsevol situació de refredat. Amb les seves quatre puntes permet operar desplaçant una petita brossa de l’ull o eixugar una petita taca abans que es consolidi. El mocador també ha estat, en altres temps, un petit instrument de comunicació. I les noies utilitzaven el mocador com un discret senyal de complicitat. Si no m’equivoco, fins i tot havia existit un codi de comunicació basat en símbols. Hissar una bandera blanca encara és un senyal de rendició. 

En un camp de futbol, la mostra general d’una protesta és una mocadorada. Jo encara vaig ballar –¡quan n'era de jove!– el ball del mocador en un envelat. Jo agafava el mocador per la punta amb la ma dreta i la noia l’agafava amb la mà esquerra.El mocador de la tímida complicitat.