Sense corrompre
També a l'Església catòlica, quan escasseja l'altura moral es multiplica la fixació pels detalls ornamentals
francisco
El Vaticà viu moments convulsos. El dia de Sant Pere, el cardenal Pell, prefecte per als Afers Econòmics, va haver de fer front a un requeriment de la justícia per un afer de pederàstia en el qual està incriminat. Ha viatjat a Austràlia per declarar davant del jutge. Pell ja fa anys que viu a la corda fluixa, bé per acusacions directes, bé per negligència o per ocultació, una pràctica habitual de les autoritats eclesiàstiques davant els criminals que han abusat de menors a tot el món, des d’Oceania fins a Boston, passant per Irlanda. Un altre prefecte, acabat de nomenar pel papa Francesc, el de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el manacorí Lluís Ladaria, també està sota els focus mediàtics. Una investigació conjunta de L’Espresso i La Repubblica ha descobert que no va denunciar davant les autoritats un pederasta confés i condemnat pel mateix Vaticà en un judici intern. L’Església el va defenestrar com a sacerdot, però no va creure convenient que el món ho sabés.
Estem parlant de dues de les figures principals de la cúria, casos certament greus, gravíssims. ¿I què fa la institució? La Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments ha decidit que les formes que seran hòsties consagrades no poden contenir gluten i que el vi que serà la sang de Crist ha de ser «natural, fruit de la vinya, pur i sense corrompre». Quan escasseja l’alçada moral es multiplica la fixació pels detalls ornamentals.
