Montoro és d'una altra època

L'estil xulesc del ministre xoca amb l'actual dinàmica d'un govern en minoria

1
Es llegeix en minuts
jgblanco39205145 gra077  madrid  07 07 2017   el ministro de hacienda  crist 170707124410

jgblanco39205145 gra077 madrid 07 07 2017 el ministro de hacienda crist 170707124410 / Ballesteros

En menys d'una setmana el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'ha empassat dos gripaus experimentant en primera persona el gust amarg de governar en minoria, al més pur estil Puigdemont. Es tracta de dues autèntiques “rectificacions” de la seva política fiscal. Per un costat, Montoro s'ha quedat sense la “pastanaga” de la rebaixa d'impostos en any electoral. L'habilitat de Rivera i Ciutadans -curiosament al més pur estil del peix al cove pujolià- ha obligat el ministre a autoesmenar-se en set dies i a anunciar l'eliminació de l'IRPF per als mileuristes. És una tímida mesura de sentit comú per solucionar per la via dels impostos la desaparició de la classe mitjana per la via dels salaris. Si els que menys guanyen no paguen impostos i els que més guanyen segueixen pagant els mateixos, hi ha una lleu reducció de la distància en la renda disponible.

Notícies relacionades

Com passa massa vegades amb l'actual organització autonòmica -federal en les formes però centralista en el fons-, Montoro ha pactat amb Ciutadans a compte, en part, dels diners de les autonomies. I les ha hagut de compensar en un intent desesperat que els barons socialistes forcessin Sánchez a abstenir-se en la votació del sostre de despesa, la fase zero del pressupost del 2018. Com molta gent li havia demanat des de fa anys -amb Junqueras i la Comissió Europea al capdavant-, Montoro ha reduït en una dècima l'objectiu de dèficit per a les autonomies. Un total de 1.000 milions que no revertiran cap de les retallades executades, sinó que compensaran en el tram autonòmic la caiguda d'ingressos de la rebaixa de l'IRPF pactada simultàniament amb Ciutadans.

Aquesta dinàmica de govern en minoria xoca de cara amb l'estil de Montoro quan ha sigut govern i quan ha sigut oposició. Els gripaus tenyits de xuleria encara són més amargs i reforcen aquesta imatge de 'maricomplejines' que Rajoy vol evitar a tot preu en aquesta legislatura, sobretot quan estan pel mig Ciutadans i els seus flirtejos amb la FAES d'Aznar, tan partidària de reduir els impostos com de limitar l'autonomia de les comunitats.