Fer vacances

Cada any arriba un dia, per aquestes dates, en què de sobte, haver d’anar a treballar em sembla un horror, haver d’anar a buscar els nens a l'escola, una calamitat, i intentar preparar res per sopar a la nit, una tasca pràcticament impossible. Entro al supermercat i ja no sé què comprar, soc incapaç d’organitzar un dinar, vago pels passadissos i surto, després de mitja hora donant voltes, amb una rajola de xocolata i una ampolla d’aigua. De sobte, la meva vida quotidiana, una vida que m’agrada i que he tingut la immensa fortuna de poder escollir, se m’escorre entre els dits.

Aquell dia sé que necessito vacances. ¿Però vacances de què? Jo no necessito fer vacances de casa meva, que m’encanta, ni de la meva ciutat, que adoro, ni del meu país, que potser és el més bonic del món després d’Itàlia.Vull fer vacances dels ulls de pàmfila que fa la fruitera. Del cambrer xerraire que segueix entossudit que som de l’Atlètic de Madrid quan li hem dit mil vegades que som del Barça. Dels desconeguts i desconegudes cursis de Twitter, on diuen que hi abunda la mala llet i l’enveja furibunda però on sobretot abunda la cursileria.

El gran perill del segle XXI no és la mala llet o la mala educació, és la cursileria, que va avançant de manera astuta i sigil·losa. Vull fer vacances del bar de la cantonada, de les bromes i de les preocupacions dels meus coneguts, del tatuatge serpentejant que s’enfila pel coll de la cambrera. 

Sé que necessito fer vacances quan de sobte tot allò que em semblava encantador comença a irritar-me (amb els homes passa igual, i a ells amb nosaltres també, suposo. El tub de dentífric destapat i la pasta de dents resseca només fa gràcia uns dies, uns mesos si el sexe és molt bo).

Catàleg de desitjos

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Vull fer vacances de l’ambició. Vull fer vacances de ser una mare que intenta fer sopars i que els nens arribin a l'escola a l’hora i amb roba neta. Vull fer vacances de la xerrameca. Vull fer vacances de ser una bona persona que quan li pregunten com es va a la Sagrada Família, intenta donar les indicacions correctes. Vull fer vacances de les migranyes psicològiques de la meva amiga Sandra i dels problemes a la feina de la meva amiga Josefina. Me’n vull anar de vacances amb la meva amiga María que només té problemes d’amor, que són els únics que m’interessen de debò, en temps de vacances i durant la resta de l’any.   

Vull trobar a faltar furiosament els meus amics, el quiosquer, la secretària del col·legi, el vellet carregós que sempre m’explica el seu projecte de novel·la a la cafeteria. Vull fer vacances dels altres. Però sobretot, vull fer vacances de mi mateixa.