Dol literari

1
Es llegeix en minuts
fcasals35522648 barcelona 14 09 2016 icult  entrevista con la escritora eliz160914164911

fcasals35522648 barcelona 14 09 2016 icult entrevista con la escritora eliz160914164911 / RICARD CUGAT

Quan vaig començar a llegir compulsivament, fa 10 anys, gairebé no em costava esforç trobar el següent llibre: feia una volta per la llibreria, llegia totes les faixes, tots els arguments, les primeres frases, les biografies, triava i tornava a casa llegint al tren. Sempre l’encertava. Aleshores encara no havia llegit ni Natalia Ginzburg, ni José Donoso, ni Virginia Woolf, ni Clarice Lispector, ni Julio Cortázar. A penes havia llegit, de manera que ajustant-me als autors i els llibres dels cànons més tradicionals, sempre trobava el llibre adequat.

Després de publicar el primer llibre, vaig deixar d’estar al dia dels clàssics que tenia pendents per estar-ho del que publicaven les editorials emergents i els grans grups. Havia deixat de llegir faixes i sinopsis, i m’arribaven al correu totes les newsletters imaginables. Algunes encara les rebo. No en comprava tants perquè feia algunes ressenyes, així que m’arribaven exemplars de premsa gairebé cada dia. I com que seguia llegint compulsivament, vaig quedar atrapada en la lectura de la novetat durant mesos. Fins que me’n vaig adonar.

Des d’aleshores, he abandonat moltes newsletters, vaig a les llibreries sabent què publiquen la majoria d’editorials, tinc una idea vaga dels últims 10 títols que m’han interessant repassant les xarxes, m’arriben alguns llibres de premsa a casa, tinc més diners que llavors i 10 vegades més llibres per llegir... però llegeixo infinitament menys. I, pitjor, el que llegeixo també em satisfà infinitament menys que abans.

Notícies relacionades

Perquè el bagatge és més gran i perquè he reduït els meus interessos literaris, però també perquè tinc tanta informació del sector que estic saturada. Em costa trobar un llibre que m’interessi: pel que explica, o per com ho explica. Passo setmanes sense llegir cap llibre de ficció. Dedicant-me al que em dedico, m’avergonyeix. Però el costum d’acabar tots els llibres, encara que no em convencin, ha quedat enrere.

Tot i així, sempre, després de molts principis, acabo trobant l’adequat. L’últim, que m’ha commogut i m’ha fet pensar, el vaig comprar fa mesos: Em dic Lucy Barton. Me’l va recomanar la llibretera de L’Espolsada Llibres. No em va arribar a cap correu. 

Temes:

Llibres