Anar al contingut

Aigua: font de vida, herald de mort

Adela Muñoz Páez

Les malalties pel consum d'aigua no potabilitzada segueixen sent la principal causa de mort al món

No per casualitat la història va sorgir a Mesopotàmia, la zona ubicada entre els rius Tigris i Eufrates, i les grans civilitzacions de l’antiguitat es van desenvolupar a les ribes dels rius Nil, Indus i Groc. Diversos mil·lennis després, ciutats europees com París, Londres, Moscou, Roma, Viena, Lisboa i Praga es van ubicar a les ribes de grans rius perquè l’aigua és imprescindible per a la vida i els cursos d’aigua resulten excel·lents vies de transport. 

¿Com ha canviat el paper de l’aigua en el cos humà des de l’època en què es va desenvolupar l’escriptura cuneïforme en l’antiga Sumer de Mesopotàmia? Les seves funcions fisiològiques segueixen sent les mateixes: és el mitjà en què ingerim els nutrients, eliminem els residus i es desenvolupen les reaccions vitals. No obstant, l’aigua continua inalterada en la major part d’aquestes reaccions. Després de deixar el nostre organisme l’aigua es neteja de totes les substàncies que porta dissoltes en el cicle de l’aigua, que inclou l’evaporació des de rius, llacs i mars, la condensació en forma de núvols i la tornada a l’escorça terrestre en forma de pluja, neu i rosada. 

Com que és molt estable químicament, una mateixa molècula d’aigua pot realitzar aquest cicle, que només implica pas de líquid a gas i de gas a líquid i sòlid, innombrables vegades. Per això no és impossible que avui puguem beure algunes de les molècules d’aigua que formaven part de l’orina dels nostres avantpassats sumeris, egipcis o del mateix Napoleó. 

L’home ha necessitat usar l’aigua de pluja per beure, donar beure als seus animals i regar els seus cultius al llarg de la història, però aquesta situació ha canviat dràsticament en l’últim segle: ja no necessitem esperar que plogui i s’omplin les fonts per tenir aigua neta. La potabilització de l’aigua, juntament amb els antibiòtics i les vacunes, són els principals responsables que l’esperança de vida de l’ésser humà s’hagi multiplicat per més de dos en menys de cent anys. Aquesta revolució de l’aigua ha tingut beneficis addicionals per a les dones perquè les ha alliberat d’una maledicció. Quan Adam i Eva van ser expulsats del paradís, es va condemnar els homes a guanyar el pa amb la suor del seu front i les dones a parir els seus fills amb dolor; però ja en el relat bíblic les dones patien un altre càstig: eren les encarregades de carregar l’aigua des de fonts, pous o rius. 

¿Com hem pogut alliberar-nos les dones del primer món d’aquesta maledicció que encara pervivia a mitjans del segle passat en pobles espanyols com el meu, a Jaén, en què el so de les rialles i picabaralles de les dones amb càntirs a la font de la plaça omplen els meus records d’infància? Gràcies als químics que han dissenyat processos eficients i barats per rentar l’aigua amb la inestimable ajuda de la petita molècula de clor, i els enginyers que han dotat les nostres ciutats de xarxes de canalització d’aigua potable.

La necessitat d’usar clor, un potent biocida, es deu al fet que l’aigua és la matriu de la vida però no només humana, sinó de molts microorganismes causants de malalties que poden arribar a ser mortals. Una de les tasques dels químics és afegir a l’aigua una quantitat de clor suficient per acabar amb els animalons dolents sense que la nostra salut se’n vegi afectada. Això no és gaire difícil, perquè com que nosaltres som uns animalons molt més grans, les quantitats de clor necessàries per fer-nos mal haurien de ser molt més elevades. Aquest caràcter de biocida fa que el clor també s’utilitzi com a desinfectant de piscines, encara que banyar-nos en una aigua sense clor no comporti riscos seriosos per a la salut. 

Però aquesta revolució de l’aigua encara no és universal. Entre les múltiples carències d’alguns països en vies de desenvolupament o d’altres afectats per conflictes armats, una de les més dramàtiques resulta la falta d’aigua potable, i per aquest motiu la vida de milions de nenes i dones es consumeix estèrilment en la càrrega d’aigua. El pitjor és que aquesta aigua en molts casos no està neta, i per aquest motiu desafortunadament les malalties transmeses pel consum d’aigua no potabilitzada continuen sent la principal causa de mort al món. 

Per això, quan utilitzem aigua potable per beure, cuinar o dutxar-nos, recordem que disfrutem d’aquest privilegi extraordinari per primera vegada en la història, celebrem-ho no malgastant-la i intentem ajudar els que encara no disfruten de la meravella que és tenir aigua neta tan sols obrint una aixeta.