Petit observatori
El progrés es deia Seat 600
El 600 va ser una novetat que va revolucionar la vida quotidiana de Barcelona, i de fet de tot el país
cmarquez6483229 airbag motor linea de montaje reportaje del seat160120171724
La periodista Mayte Rius ha recordat a 'La Vanguardia' que fa pocs dies han pogut delebrar un curiós aniversari: els 60 anys de la sortida de la fàbrica del primer 600, un automòbil nascut a Barcelona. Va ser una novetat que va revolucionar la vida quotidiana de Barcelona, i de fet tot el país.
El 600 no era un vehicle gaire potent, comparat amb els que havien d’aparèixer després. No era un vehicle gaire potent, dic, perquè era difícil que pogués superar els 100 km/h per hora sense risc. Res a veure amb els bòlids que avui dia superen fàcilment aquesta velocitat, considerada gairebé de passeig.
Jo vaig decidir, quan encara era bastant jove, tenir-ne un, i ser prudent tenint en compte les carreteres de l’època. Però em va ser útil per anar a l’estiu a Argentona i arriscar-me més per anar al Pallars. Recordo la temeritat que suposava baixar per aquells revolts en pendent. Atenció: el meu 600 no disposava dels frens necessaris. Admeto que el lector no s’ho cregui. Però és un fet que quan vaig poder comprar-me el 600 de primera mà vaig trobar que conduir era bastant avorrit.
El problema que va aparèixer és el de l’equipatge. Anavem atapeïts, pares i fills, i a la baca, a la teulada del cotxe, hi havíem lligat diversos paquets que necessitàvem per viure uns dies a la Pobla de Segur. Fins que un dia, en un revolt, un gran paquet que dúiem a dalt es va deslligar i es va quedar enmig de la carretera. Afortunadament no ens seguia cap cotxe.
Han passat molts anys, i la vida m’ha portat a anar amb cotxe –a vegades sol– per diversos països d’Europa, fins i tot a Escòcia. No he tingut mai cotxes importants, però els modestos mai m’han donat problemes. Fa dos o tres anys que m’he retirat de conduir, obeint l’afectuosa però decidida pressió del meu fill Josep. Puc dir, doncs, que la meva història automobilística s’ha acabat sense cap entrebanc.
Ara, a Barcelona, existeix el Club 600. Ja se sap, el passat fa història.
