El referèndum desconegut

Pel que es veu, als EUA, França, Alemanya o Itàlia, on les constitucions prohibeixen el vot sobre la secessió, tampoc són demòcrates

2
Es llegeix en minuts
rjulve39127682 froml  president of anc  catalan national assembly  miquel b170702172822

rjulve39127682 froml president of anc catalan national assembly miquel b170702172822 / PAU BARRENA

En l’acte en què part dels ajuntaments independentistes van recolzar el referèndum unilateral, Carles Puigdemont va fer una nova aportació a les maldats que el president adjudica a l’Estat espanyol cada vegada que parla. A més de ser una democràcia de baixa qualitat, rància, repressiva, a la turca, etcètera, aquesta vegada Puigdemont va oposar l’arna de l’Estat a l’urna de Catalunya. I d’aquest manera va tornar a demostrar que el pitjor del procés no són les intencions, sinó els arguments. Els que desqualifiquen com a antidemòcrates els contraris, que s’atribueixen mandats democràtics sense majoria, que prenen una part pel tot del poble de Catalunya o que repeteixen insistentment que l’Estat «no ens deixa votar», sense cap més precisió, quan la realitat desmenteix cada any aquest raonament pueril. Pel que es veu, als EUA, França, Alemanya o Itàlia, on les constitucions prohibeixen el vot sobre la secessió, tampoc són demòcrates.

L’acte dels municipis va deixar molt a desitjar comparat amb el que va organitzar Artur Mas abans del 9-N

(800 regidors davant de 500). Hi van faltar gairebé 300 ajuntaments dels 787 afiliats a l’AMI, l’associació que representa només el 43% de la població, ja que les grans ciutats no hi estan afiliades, i molts alcaldes no van firmar el manifest a l’espera que el Govern presenti les «garanties» del referèndum. Les garanties, en efecte, constitueixen el moll de la qüestió, per més que Puigdemont assegurés en l’acte, com ja va fer dimecres passat al Parlament, que les «garanties les donarà la població de Catalunya», incloent en aquest cas específicament els alcaldes presents.

Notícies relacionades

Aquest diari planteja avui les incògnites que en la compareixença de demà Puigdemont hauria d’aclarir. Es refereixen a la legalitat, el paper dels funcionaris, el cens, les juntes electorals, la neutralitat del Govern, les urnes, els col·legis electorals, el reconeixement internacional, el vot exterior i qui podrà votar. Són molt semblants a les que enumerava fa uns dies l’exdiputat d’ICV i membre de la comissió executiva del Pacte Nacional pel Referèndum Jaume Bosch, en un llarg article a 'Treball'. Gens sospitós d’unionisme i molt crític amb el Govern del Partit Popular, Bosch assenyalava que per salvar el seu full de ruta l’independentisme necessita «mantenir que ja no hi ha res a fer amb una Espanya reaccionària per definició», sense valorar cap canvi en el paisatge polític espanyol.

Repàs crític

L’exdiputat afirmava que com més parlen els independentistes de la Comissió de Venècia, «més posen en evidència les insuficiències del referèndum que proposen» i feia un repàs crític d’aquests incompliments i d’altres en el cens, els col·legis electorals, els terminis legals, la llei reguladora del referèndum sense majoria de dos terços del Parlament, el nivell de participació, la falta d’una junta electoral, la neutralitat del Govern i dels seus mitjans de comunicació, la seguretat jurídica dels funcionaris o el paper dels Mossos d’Esquadra. A tot això és al que ha de respondre demà Puigdemont, en lloc de fer jocs de paraules.