Anar al contingut

L'orgull del PP

Juancho Dumall

Retinguuin aquestes cinc dates, perquè són les que han marcat l’evolució del Partit Popular en l’assumpte dels drets dels homosexuals.

18 de juny del 2005. El partit de Mariano Rajoy se suma a la manifestació que convoca el Fòrum Espanyol de la Família per protestar pels casaments entre persones del mateix sexe. Hi assisteixen, a més de 19 bisbes, diversos dirigents del PP: Acebes, Zaplana, Pastor, Mayor Oreja, Trillo, Fernández Díaz i Botella, entre molts altres. El lema era 'La família sí que importa', però el crit més sentit va ser el de «¡Zapatero, dimissió!».

30 de setembre del 2005Cinquanta diputats del PP presenten un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la llei del matrimoni homosexual, aprovada per les Corts el 3 de juliol d’aquell any.

6 de novembre del 2012. Amb el PP ja al Govern, el Constitucional decideix a favor de la llei que va impulsar el PSOE. Vuit magistrats recolzen el text i tres el rebutgen.

18 de setembre del 2015. Javier Maroto, un dels vicesecretaris generals del PP, contrau matrimoni amb José Manuel Rodríguez. El casament se celebra a Vitòria. Entre altres membres del PP, hi assisteixen com a convidats Rajoy, Sáenz de Santamaría, Cospedal, Moragas, Arenas i Floriano.

1 de juliol del 2017. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, balla en públic la cançó 'A quién le importa', convertida en himne oficiós de la gran marxa de l’orgull LGBTI. La vicesecretària d’Estudis i Programes del PP, Andrea Levy, assisteix a la marxa amb altres companys del partit i declara: «Estem aquí per donar el nostre suport a la igualtat i a la llibertat. Estem molt orgullosos de la societat espanyola».

Una explicació

Tant les persones com els partits polítics tenen dret a canviar d’opinió i a adaptar les seves polítiques a les noves realitats socials. Però en aquest cas, el PP almenys hauria de donar una explicació a la societat espanyola. El que passa és que s’han après massa bé l’himne d’Alaska«'La gente me señala / me apunta con el dedo, / susurra a mis espaldas / y a mí me importa un bledo'»