El dos per un en la creació d'ocupació

La setmana passada, en què van començar de forma majoritària les rebaixes, encara que ara ja no tenen ni horari ni data al calendari, el Banc d’Espanya va posar negre sobre blanc les veritats del barquer sobre l’evolució de l’ocupació en aquest país. Ho va fer amb un petit informe inclòs en la seva anàlisi trimestral de l’economia espanyola en què, a grans trets, desmunta el mantra que Espanya és el país de la Unió Europea que ha creat més llocs de treball en els últims anys amb una explicació molt pròpia de temporada de saldos i de rebaixes: el dos per un.

    

Els tècnics de l’institut supervisor realitzen un exercici teòric en què per calcular la taxa d’atur no tenen només en compte els que no tenen feina, sinó també els que en tenen a temps parcial de forma involuntària i que estarien disponibles i voldrien treballar una jornada completa. A partir d’aquesta premissa, els resultats són espectaculars: la taxa d’atur seria pràcticament el doble de l’oficial actual, i arribaria fins al 30%. 

    

Al marge de l’exercici teòric, la realitat de les xifres que constata també el supervisor és que aquest tipus d’ocupació de poques hores involuntari ha anat creixent no només durant la crisi, sinó també en aquests últims anys de recuperació econòmica (almenys en dades macroeconòmiques, tot i que no ho noti encara la majoria de la població). En 10 anys (del 2006 al 2016), l’ocupació a temps parcial no desitjat ha passat del 30% del total de l’ocupació parcial al 60%. I això coincidint a la vegada amb un increment del treball a mitja jornada o menys sobre el total de l’ocupació.

    

A més a més, el supervisor, i no una anàlisi dels sindicats o de grups esquerrans, afegeix que aquesta tendència a l’augment del treball precari s’està consolidant i que cada vegada hi ha menys possibilitats que una feina parcial passi a convertir-se en una de temps complet. Té la seva lògica des del punt de vista empresarial i si les lleis ho permeten: ¿per què he de tenir només un empleat si pel mateix preu en puc tenir dos? El mateix Banc d’Espanya reconeix que les últimes reformes laborals han fomentat aquest canvi. «Per exemple, en la reforma del 2012 es va introduir la possibilitat de realitzar hores extraordinàries en els contractes a temps parcial», destaca el document. O quan recorda que per reial decret el 2013 es va introduir més flexibilitat en l’ús d’aquests contractes per part de les empreses, «fomentant així la demanda d’aquest tipus de llocs de treball».

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

    

Vistes les conseqüències de precarietat en l’ocupació, potser va sent hora que aquestes reformes passin a millor vida perquè la majoria dels treballadors visquin millor.