Parlar en nom de Catalunya

Tots els catalans, votin el que votin, haurien d’escoltar les paraules pronunciades pel president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras davant mig miler d’alcaldes i regidors independentistes. Perquè els dos discursos il·lustren clarament la percepció que té el Govern sobre Catalunya. Segons Junqueras, només existeix una legalitat, la internacional, que a parer seu empara el dret a l’autodeterminació dels catalans malgrat que l’ONU el circumscrigui a les colònies. I només existeix una legitimitat: la que els catalans van atorgar a les forces independentistes en les eleccions autonòmiques o plebiscitàries del 2015, encara que les guanyessin en termes autonòmics però perdessin el plebiscit.  

Puigdemont va menystenir el manifest firmat per un centenar de personalitats contra el referèndum unilateral i la premsa que se n’ha fet ressò, cosa que no és estranya després que el Parlament acordés discriminar els mitjans que no es prestin a fer propaganda de l’1-O. El president va presumir del fet que, a diferència de la Transició democràtica, el procés sobiranista no ha sigut obra de les elits, sinó de «la gent». I va concloure que a l’Estat els catalans li fan «por».

Falsa legitimitat

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Fins i tot assumint que els mítings són terreny adobat per a la grandiloqüència i la hipèrbole, resulta preocupant l’allunyament respecte a la realitat de les elits independentistes. Que Junts pel Sí parli en nom de tot Catalunya havent aconseguit només el 39% dels vots (el 48% sumant-hi la CUP) reflecteix un inquietant menyspreu pel 52% restant que no va legitimar el full de ruta independentista. Si es té en compte, a més, que el programa de Junts pel Sí no incloïa la celebració de cap referèndum, per considerar-lo llavors una «pantalla passada», arrogar-se la legitimitat democràtica per organitzar l’1-O reflecteix una visió excloent de la societat catalana.   

El conflicte català mai es resoldrà al marge de la legalitat democràtica, com pretén l’independentisme, ni només amb la llei, com sosté el PP. Només hi haurà solució quan els uns i els altres assumeixin que Catalunya és tan plural i diversa com ho és Espanya.