AL CONTRAATAC

Els vidres d'Errenteria

El municipi guipuscoà, icona de coses terribles en el passat, té el repte de convertir-se en el símbol del que molts desitgen per a Euskadi

2
Es llegeix en minuts
GRA498  ERRENTERIA  GIPUZKOA   28 06 2017 - El alcalde de Errenteria  Julen Mendoza  d   familiares de de Jose Luis Caso  Manuel Zamarreno y Vicente Gajate  durante un homenaje a tres personas asesinadas por ETA  un acto celebrado hoy en el salon de plenos de este Ayuntamiento guipuzcoano  EFE Javier Etxezarreta

GRA498 ERRENTERIA GIPUZKOA 28 06 2017 - El alcalde de Errenteria Julen Mendoza d familiares de de Jose Luis Caso Manuel Zamarreno y Vicente Gajate durante un homenaje a tres personas asesinadas por ETA un acto celebrado hoy en el salon de plenos de este Ayuntamiento guipuzcoano EFE Javier Etxezarreta / Javier Etxezarreta (EFE)

Passejar per alguns dels seus carrers és com fer un viatge en el temps. On abans hi havia pintades amenaçadores i insultants que ningú s’atrevia a esborrar, ara hi trobes murs pràcticament nets en els quals sembla que es vol començar a escriure un temps nou. On abans hi havia vidres trencats després d’una nit d’explosions covardes i pedrades maleïdes, ara hi trobes finestres a l’altre costat de les quals s’intueix i se sent la vida d’una llar amb les seves rutines a l’hora del sopar. 

Les places on abans veies persianes abaixades, per no veure ni sentir el que els passava al carrer a uns altres veïns, ara es desperten aixecades buscant formar part de la nova realitat. Les campanes de la petita i cèntrica basílica de Santa Maria Magdalena ja no fan presagiar una tempesta de por, sinó una nova hora per viure-la tranquil·la. 

SIMPLEMENT, PASSEJAR

Passejar pels carrers d’Errenteria, Guipúscoa, ja no és com fa anys. El dolor de moltes famílies per culpa d’ETA segueix allà. Els assassinats i les absències que la banda terrorista va provocar no desapareixeran mai. Mai. Però alguna cosa ha canviat. És insuficient. Arriba tard. I és subtil. Però hi és. 

Tinc amics que en un poble com aquest mai havien pogut fer una cosa tan senzilla com això... passejar. I no fa tant, d’això. Errenteria, icona de moltes coses terribles en el passat dolorós i recent, té el repte de convertir-se ara en el símbol del que molts desitgen i somien per a Euskadi

DISCULPES TARDANES

Notícies relacionades

Aquesta setmana hem vist com el seu alcalde, Julen Mendoza, d’EH Bildu, organitzava un acte en memòria de tres víctimes d’ETA que eren del poble i a les quals en tants anys no s’havia honrat mai públicament: el policia local Vicente Gajate Martín i els regidors municipals José Luis Caso Cortines i Manuel Zamarreño Villoria. Allà, al saló de plens on altres vegades es van viure un altre tipus d’escenes, hem vist ara les abraçades i les llàgrimes de tres famílies que no mereixien passar per allò i que no haurien d’haver esperat tant per sentir una cosa tan humana com el que va dir aquest jove alcalde: «Si en algun moment aquest ajuntament al llarg de la seva història, o jo mateix, no hem estat a l’altura de les circumstàncies, demano perdó per això en nom de l’ajuntament i en el meu propi, alhora que dic que farem tot el que estigui a les nostres mans perquè no es torni a repetir». 

L’alcalde va explicar que s’ha pogut arribar fins aquí gràcies a famílies com les tres que protagonitzaven l’acte. Gràcies a dones com la Juani i la Nahiara, va dir, ha entès la importància de l’empatia. Arriba tard. Però ha arribat. Tant de bo signifiqui alguna cosa més.