Els 'caçaxoriços'

Les empreses de recursos humans haurien d'analitzar com escullen els partits els seus tresorers

1
Es llegeix en minuts
jjubierre39066574 brcenas170629201554

jjubierre39066574 brcenas170629201554

Un dels grans reptes de la gestió dels recursos humans en les empreses és la selecció de personal. Fa dècades que el manegement aconsella limitar la promoció interna a partir de determinats nivells de direcció i apostar pel consell extern de professionals. Així han sorgit les potents consultores de headhunters que acaben sent entitats amb un gran coneixement dels secrets de les grans companyies. L’autèntic propòsit dels cercatalents no és escollir el millor en termes absoluts, sinó el millor per al lloc que es pretén cobrir. És en aquest moment quan intervenen elements de formació i experiència, però també de caràcter i de personalitat. La psicologia hi ajuda, però com totes les ciències humanes no és exacta. Massa vegades el consultor no descobreix l’encert o l’error fins que ja és massa tard. 

Notícies relacionades

Els partits polítics són, entre moltes altres coses, organitzacions que es dediquen a seleccionar quadros directius. Encara que alguns ho neguin ara per desprestigiar Pedro Sánchez, sempre hi ha una correlació entre els que pugen en els partits i els que acaben dirigint les institucions. Si un partit no elegeix els «millors» per a la seva direcció no ho farà tampoc per als càrrecs públics que haurà de proveir. Però els partits també són en si mateixos empreses que s’han de gestionar. Busquen gerents i tresorers. Segons estem veient ara es tracta de llocs clau. 

Tots els tresorers del PP menys un estan sent investigats. Igual que els de l’antiga Convergència. I abans ho havia estat algun del PSOE i d’UDC. El bon o mal finançament dels partits passava per les seves mans. I malgrat que estiguin tots asseguts al banc dels acusats no sembla que la selecció hagi estat mal feta. Els que van escollir Luis Bárcenas o Daniel Osàcar sabien què feien. Els hem vist impertèrrits. A un aguantant un xàfec d’insults durant quatre hores al Congrés. I a l’altre, la llengua viperina del fiscal Sánchez Ulled. Ni s’han immutat ni encara menys han perdut els nervis dient el que no havien de dir. No eren els millors financers ni administradors, els van escollir per la seva capacitat de guardar secrets. Per ser caçaxoriços s’ha de ser igual de diligent que per ser cercatalents.