EN CLAU EUROPEA
Turquia, soci molt problemàtic
La relació entre Berlín i Ankara està sota mínims després de l'espionatge turc als diputats alemanys
Alarma a l'OTAN per la negociació d'Erdogan amb Moscou per comprar un sistema de míssils rus
monmartinez38080110 turkish president recep tayyip erdogan delivers a speech at 170416222513 /
Turquia, sota la direcció autoritària i islamista del president Recep Tayyip Erdogan, s'ha convertit en un soci cada vegada més problemàtic que acumula tensions amb la Unió Europea (UE) i l'OTAN. Erdogan es mostra desafiador degut al seu poder davant la UE per obrir o tancar el flux de refugiats i immigrants cap a Grècia, i al seu paper com a bastió de la defensa del flanc sud-oriental de l'OTAN. "Tothom a l'Aliança passa per alt el que fa pel seu paper clau", reconeix James Jeffrey, exambaixador nord-americà i membre del Washington Institute.
La passada connivència d'Ankara amb l'Estat Islàmic (i les altres milícies gihadistes), àmpliament documentada, no només va agreujar la guerra civil siriana, sinó que també va contribuir a facilitar els atemptats que han provocat la mort de tants ciutadans de la UE i de Turquia mateix. Fins i tot ara, després dels atemptats gihadistes en territori turc, des d'Europa i EUA es posa en dubte la voluntat d'Ankara de combatre realment l'Estat Islàmic, ja que el seu objectiu prioritari és atacar les milícies kurdes sirianes (la força més efectiva que fa servir Washington contra l'Estat Islàmic), tal com recorda Marc Pierini, exdiplomàtic de la UE i investigador de Carnegie Europe.
DESMANTELLAMENT DE LA DEMOCRÀCIA
La campanya de repressió massiva empresa per Ankara després del cop d'estat fallit del 2016 i la qüestionada legitimitat del referèndum per instaurar un règim presidencialista autoritari han accelerat el desmantellament de la democràcia a Turquia. Aquest procés es va iniciar el 2013 amb la violenta repressió de les protestes al parc de Gezi d'Istanbul i l'encobriment de l'escàndol de corrupció de la cúpula del règim.
L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va col·locar Turquia sota l'estatut de "supervisió" pel seu deteriorament democràtic el 25 d'abril i el Parlament Europeu té previst el 6 de juliol condemnar Turquia per la repressió i demanar a la UE que suspengui les negociacions d'adhesió si s'aplica la reforma presidencialista.
"Turquia s'ha convertit en la principal presó del món per als periodistes" amb més de 150 empresonats, va recordar el periodista a l'exili Can Dündar al ser guardonat aquest dijous amb el premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista 2017. "És trist veure la UE sacrificar els seus principis i la gent que lluita per la democràcia a Turquia i posar-se en mans d'Erdogan perquè li garanteix el control de la frontera", va lamentar Dündar. Tot i la massiva repressió, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, també insisteix a subratllar "els valors comuns compartits" per tots els aliats, com si no passés res a Turquia.
PUNT D'EBULLICIÓ
L'acumulació de conflictes d'Erdogan amb els seus socis està arribant al punt d'ebullició en vigílies de la cimera del Grup dels 20 països industrialitzats i emergents (G-20) que se celebrarà el 7 i el 8 de juliol a Hamburg, amb la cancellera Angela Merkel com a amfitriona.
La Policia Criminal Federal alemanya (BKA) ha avisat nombrosos diputats del Bundestag que els serveis secrets turcs (MIT) estan recaptant informació sobre ells, segons va revelar aquesta setmana el diari 'Die Welt'. El servei d'intel·ligència alemany BND també va advertir a Ankara fa uns mesos que posés fi a l'espionatge dels dissidents turcs a Alemanya. El Govern alemany a més ha vetat el míting que pretenia celebrar Erdogan després de la cimera del G-20 i ha exigit a Ankara que exclogui de la llista d'escortes els guardaespatlles que tenen una ordre d'arrest nord-americana per haver apallissat manifestants a Washington.
L'ACOSTAMENT A RÚSSIA
Notícies relacionadesLes relacions entre Berlín i Ankara es troben sota mínims i Alemanya ha iniciat la retirada dels seus avions i tropes destinats a lluitar contra l'Estat Islàmic de la base turca d'Incirlik per traslladar-los a Jordània, a causa del veto de Turquia que els diputats alemanys poguessin visitar aquests soldats.
Encara que l'OTAN guarda silenci sobre la repressió generalitzada d'Erdogan contra la societat civil, sí que li preocupa la purga militar, perquè ha degradat la capacitat operativa de l'Exèrcit turc i perquè als nous alts oficials els falten l'experiència i els coneixements dels depurats. Però el que alarma en especial l'OTAN és la negociació d'Erdogan amb Rússia per adquirir el sistema de míssils antiaeris S-400, incompatible amb els de l'Aliança Atlàntica i que suposaria una enorme victòria diplomàtica de Moscou, ja que col·locaria en el si de l'OTAN un sistema crucial d'armament rus, que va acompanyat inevitablement d'un sistema rus d'assistència operativa i entrenament a llarg termini.
