Ciutadans de Ponent

Hi ha evidències que no convé negar. És evident, d'acord amb les dades, que els joves estan canviant el consum audiovisual tradicional dels seus pares i avis, pel vídeo 'on line'. El grup d'edat 15/29 anys ha reduït a la meitat el seu temps de consum de TV entre els anys 2011 i 2016: de més de tres hores al dia a una hora i mitja. Les noves generacions s'han acostumat a no haver d'esperar per veure qualsevol contingut que vulguin consumir i el dubte resideix a saber si quan es tornin adults tornaran a fer servir el comandament del televisor, s'asseuran al sofà i apagaran els seus dispositius mòbils a l'espera que se'ls ofereixi el seu programa favorit a l'hora i el dia que un espavilat programador decideixi fer-ho. Hi ha qui diu que sí, perquè de gran ja en tens prou a sobreviure i s'agraeix que et donin els menús al més condimentats possible. Altres considerem que els que han crescut amb les pantalles connectades a les mans, ja mai repetiran els usos i costums dels seus pares.

Però l'assumpte no només és qüestió del negoci, sinó alguna cosa més rellevant i que ens afecta a tots. Perquè si el que s'imposen són les noves formes de SVOD tipus Netflix o Amazon, això implicarà un augment del domini dels continguts originats als EUA, que són els únics que competeixen globalment; i això significa que els joves d'avui estan exposats a molts menys continguts locals davant d'una aclaparadora oferta global, preferentment nord-americana. D'aquí ve que hi hagi veus que es mostrin preocupades per l'impacte a llarg termini que aquest procés tingui en la identitat cultural dels països. La resposta està en la raó de ser dels grups de comunicació públics, perquè és a ells a qui se'ls exigeix vetllar pels continguts locals que transmetin la cultura, els valors i els costums dels seus ciutadans més propers. Hi ha exemples excel·lents d'això.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La BBC, sempre esmentada quan de televisió de qualitat es tracta, és una de les principals fàbriques de continguts de ficció del món i gràcies a les seves sèries han aconseguit expandir molt positivament la marca del seu país per tot el planeta. A França, la seva costosa política de suport al cinema francès segueix aconseguint que en un món en el qual el seu idioma només el parlen pràcticament al seu país, el seu cinema continuï explicant bones històries més enllà de les seves fronteres. En el nostre entorn, el duplicat sector públic, i malgrat comptar amb una llengua universal, és a la pràctica més governamental que públic i els seus productes, llevat d'excepcions, no passen per ser els de més qualitat.

Segons 'Digital TV Europe', s'espera que Netflix arribi a 128 milions d'abonats el 2022, i que aleshores seran majoritaris els clients internacionals per damunt dels abonats nord-americans. Amb aquestes dades s'estimen uns ingressos de més de 14.000 milions de dòlars anuals per a la companyia. Difícil de competir contra això. El que hi ha al darrere d'aquesta realitat no només és un nou mapa audiovisual, sinó una societat amb hàbits culturals diferents. Que aquest futur sigui millor per a tots i inclogui el nostre en un món global, passa per millorar el que fem avui. O això, o abandonarem les nostres places per convertir-nos en ciutadans de Ponent.