L'Orgull Gai, reivindicació i negoci

Les xifres són com les dels esdeveniments que acostumen a estar vinculats als grans campionats esportius. Els 10 dies de festa reivindicativa del World Pride, o l’Orgull Gai, tindran un impacte econòmic a Madrid de 300 milions, segons el sector hoteler, amb una incidència més important en el tancament d’aquest cap de setmana. Més de dos milions de persones es deixaran veure pels carrers de la capital i no hi ha llits per a tothom, per la qual cosa molta gent ha hagut d’allotjar-se a Toledo i Segòvia. L’ajuntament de Manuela Carmena s’ha mostrat un còmplice més de la festa amb una actitud positiva, tot i que amb alguna decisió discutible com suspendre durant l’Orgull Gai la normativa municipal sobre el soroll al carrer. Tot per projectar la marca Madrid com a exemple de ciutat oberta.

Aquesta peculiaritat tan festiva és una excel·lent manera de donar visibilitat al col·lectiu LGBTI, però no s’ha d’oblidar l’origen reivindicatiu de la celebració. No convé que el factor negoci s’imposi a la lluita perquè la igualtat sigui un dia realment efectiva. És inqüestionable que si ens referim als avanços al nostre país, han sigut molt significatius en l’última dècada, començant per l’aprovació sota el Govern de Zapatero del matrimoni igualitari el 2005. Però els actes homòfobs segueixen per desgràcia molt presents i per acabar amb ells és necessari, en primer lloc, una actitud decidida de les autoritats i, cosa que no és menys important, un seriós rebuig social.