Èxits i incògnites després del conclave socialista
El principal partit de l'oposició ha pres consciència de que la resolució de la qüestió nacional no passa solo per competències o recursos, sinó també pel reconeixement
abertran38924391 madrid 17 06 2017 politica 39 congreso psoe en la imagen de 170617121736
En el seu 39è congrés, el PSOE ha resolt amb relatiu èxit alguns dels seus principals problemes dels últims temps, un pas imprescindible per mirar de recuperar el poder. Els socialistes han posat fi a la crisi de lideratge en què es va veure sumit el partit després de la renúncia del secretari general el mes d’octubre passat.
Pedro Sánchez va guanyar les primàries i es va imposar amb autoritat als seus rivals en un procés en què es va visualitzar fins a quin punt estava dividit el partit. I encara que s’esperava que després de la seva victòria confeccionés una executiva integradora com tradicionalment ha passat, el resultat ha sigut l’executiva més homogènia de la història. No queda clar si com a conseqüència d’una acció deliberada o per incompareixença de les faccions minoritàries que prefereixen mantenir-se al marge i esperar temps millors. A més a més, s’ha consagrat un partit altament centralitzat compatible amb un notable protagonisme de les bases en la presa de decisions fonamentals i s’ha blindat la figura del secretari general.
En definitiva, més poder unipersonal i de la militància en detriment de les elits intermèdies, és a dir, del que habitualment es coneix com l’aparell. Des del punt de vista ideològic, el lema del congrés, 'Som l’esquerra', ha sigut tota una declaració d’intencions. Els socialistes s’han conjurat per recuperar el terreny perdut a mans de Podem buscant la complicitat dels sectors que s’han mobilitzat al carrer en contra de les retallades de drets civils, polítics i socials en nom de la crisi i de la seguretat.
Però el que més ha cridat l’atenció d’aquest congrés ha sigut l’aposta socialista pel reconeixement de la plurinacionalitat d’Espanya. Hi ha qui ha interpretat aquest moviment també en clau de la competència amb Podem, que fins ara era l’únic partit estatal estendard de la plurinacionalitat. Però no es pot perdre de vista que aquest és un plantejament clàssic de l’ànima catalanista del PSC, la que precisament ha tingut un paper fonamental en la resurrecció de Sánchez.
El resultat ha sigut, paradoxalment, quan el PSC viu les seves hores més baixes a Catalunya acusat de ser poc o mal català, que el PSOE sigui més PSC que mai. Però, més enllà de l’anècdota, el que és rellevant és que el principal partit de l’oposició hagi pres consciència que la resolució de la qüestió nacional, avui molt centrada en la crisi catalana, no només passa per competències i/o recursos, sinó també per reconeixement.
La incògnita, no obstant, és quina serà l’estratègia del PSOE a partir d’ara, sobretot tenint en compte que Pedro Sánchez no té una posició institucional.
Notícies relacionades
¿Com actuarà al Congrés? ¿Ingtentarà obtenir el poder per mitjà d’una moció de censura? ¿Prioritzarà les polítiques o el tipus d’aliança? ¿S’atrevirà a mirar d’impulsar la reforma constitucional per abordar el conflicte territorial? Al setembre es veurà.
