PETIT OBSERVATORI

Els batecs vitals del jazz

El swing no es pot fixar per escrit i varia segons els intèrprets per la llibertat rítmica

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp144532 to go with story slugged  armstrong  centennial   file  jazz170621162636

zentauroepp144532 to go with story slugged armstrong centennial file jazz170621162636

Em sembla que avui no es parla gaire del jazz. O potser és avui que no busco els llocs on es conserva. De tota manera, goso dir que el jazz no està de moda, com quan jo era jove. Sempre era una minoria, ho accepto, però les sessions de jazz formaven part de les atraccions nocturnes de Barcelona.

Jo vaig assistir, quan era jove, a algunes sessions. I quan vaig ser a Nova Orleans vaig dedicar una nit a escoltar les interpretacions jazzístiques que feien uns negres. Era en un modest amfiteatre, potser annex a un cafè. Jo anava sol, però el jazz és un ritme que agermana.

També vaig assistir a una sessió del Hot Club de Barcelona, format per uns entusiastes del jazz poc abans de la guerra civil. En la postguerra, el jazz era una modesta expansió de llibertat.

I, sobretot, recordo una actuació de Louis Armstrong, amb aquella veu ronca que era capaç de treure els més poderosos i diversos efectes vocals. Després vaig escoltar altres cantants –Benny Goodman, Charlie Parker...– potser més depurats, però per a mi potser massa impecables.

No crec que avui es parli del swing. Em sorprèn trobar aquesta paraula a la Gran Enciclopèdia Catalana. Molt bé. «Qualitat rítmica (balanceig) pròpia de la música jazz, que consisteix en un desplaçament d’accents...» El swing no pot ser fixat per escrit i varia segons els intèrprets. Si no m’equivoco, d’aquesta llibertat rítmica se’n podria dir creativitat.

No hi ha hagut mai dos cantants ni dos balladors que cantin o es moguin de la mateixa manera. El swing no està escrit en cap partitura. Hi ha qui es gronxa una mica en una paraula, hi ha qui l’accentua i qui la diu com un sospir.

Notícies relacionades

Gene Kelly cantava en una pel·lícula: «Canto sota la pluja, danso sota la pluja...» Es movia amb absoluta llibertat, però la veu i els passos es coordinaven per construir una unitat expressiva.

És la profunda seducció de l’harmonia, nascuda de la llibertat.

Temes:

Jazz