Podem, un problema de "confiança"

Podem presumeix, no sense raó, d'haver diagnosticat abans que els partits tradicionals els mals de la democràcia espanyola. El que no està tan clar és que Pablo Iglesias i Irene Montero estiguin utilitzant la seva innegable capacitat analítica per disseccionar els mals que afecten el seu propi partit, els mateixos que a les urnes, malgrat l'estratègica aliança amb IU, li van negar l'hegemonia de l'esquerra.

Després de salvar una moció de censura aritmèticament condemnada al fracàs, 10 representants de la nova cúpula morada sorgida de Vistalegre 2 van convocar la premsa a un esmorzar informatiu a la seu central del partit. La cita, programada per a aquest dilluns, no era precisament restringida: hi va assistir una vintena de periodistes, encara que no hi havia tots els que cobreixen la informació de Podem. Els redactors d'EL PERIÓDICO, 'El País', la Cadena SER i tres diaris digitals en van quedar exclosos.

La secretària de Participació, Noelia Vera, va pretextar que era un esmorzar "privat", tot i que va congregar unes 30 persones, i va atribuir el veto a aquests sis informadors a un problema de "confiança", a "acostaments i distanciaments" que no va voler especificar. Va aclarir, això sí, que els periodistes són lliures de recollir informació "als passadissos i a la cafeteria" del Congrés, espais públics on, s'infereix, Podem no té poder de veto.

UNA ÒPTICA GREGÀRIA

Notícies relacionades

Podem veta EL PERIÓDICO, 'El País', la SER, 'El Independiente' i 'OK Diario'

Comunicat de l'Associació de la Premsa sobre l'assetjament de Podem als periodistes

L'amonestació de l'Associació de la Premsa de Madrid per assetjar periodistes no ha fet efecte en els podemistes. Si abans els intimidaven o pressionaven els seus superiors, ara assenyalen públicament els periodistes desafectes i els dispensen pitjor tracte que a aquells que, des d'una òptica gregària, informen a la seva plena satisfacció. La intolerància a la discrepància sí que és motiu de desconfiança.   

Tan greu com elaborar llistes negres és el silenci còmplice de certs mitjans que s'ha salvat de la crema, amb honroses excepcions. Els periodistes que s'emboliquen amb la bandera de la llibertat i el pluralisme quan perden una tertúlia haurien de tenir el coratge de fer el mateix en defensa de la professió en el seu conjunt.