Que es faci la llum al Popular

La virulenta crisi financera va posar en relleu que l’arquitectura de l’euro estava incompleta. Compartir mercat i moneda única, i un grapat de normes generals, sense un verdader govern econòmic comú va ser la principal causa que la debacle gairebé acabés arrossegant l’euro.

  

Deu anys després, l’eurozona encara no ha avançat en temes clau com la creació d’un ministeri d’Economia europeu, l’harmonització fiscal i la creació dels eurobons. Tot aquest paquet de grans reformes econòmiques s’ha ajornat fins al 2025, a l’espera que les negociacions del brexit s’hagin aclarit llavors i que Emmanuel Macron hagi pogut recuperar el paper important al qual mai hauria d’haver renunciat la França de François Hollande. 

    

Mentre això no succeeix, la unió bancària europea s’ha estrenat amb la intervenció exprés del Popular i la seva venda per un euro al Santander. Es tracta de la primera vegada que el BCE i la Comissió Europea prenen la decisió d’assumir que un banc de l’eurozona no és ­viable.

    

Avançar en l’arquitectura europea és l’única opció perquè l’eurozona sobrevisqui davant reptes i riscos immensos. Però el procés s’ha de fer amb més transparència, tant per part d’Europa com d’Espanya, perquè la desafecció ciutadana és molt elevada després d’anys d’errors de les institucions.

    

Les autoritats europees van fonamentar la intervenció del banc en un discutible informe encarregat a Deloitte (la mateixa firma que està imputada per auditar els comptes de la sortida a borsa de Bankia) que ningú ha vist i en el qual s’estima un valor negatiu per a l’entitat d’entre 2.000 i 8.000 milions d’euros. Tant els inspectors del Banc d’Espanya com els més de 300.000 accionistes que ho han perdut tot reclamen més informació. 

    

És discutible, a més, que la institució que ha de vetllar pels drets dels inversors, la CNMV, no hagi obert una investigació per saber qui estava darrere dels atacs especulatius contra l’acció del Popular durant mesos. Un cop vista l’eficàcia, aquestes funcions haurien de traslladar-se definitivament a Europa.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

    

Finalment, el Govern espanyol hauria d’explicar quines autonomies i organismes públics van retirar els dipòsits del banc unes setmanes abans de la intervenció. Difícilment se sabrà ja el que es podria haver recuperat del valor del Popular per als petits estalviadors. Però sí que se sap tot el que mai es recuperarà del rescat bancari espanyol per als ciutadans: 60.613 milions d’euros. I que ningú oblidi que els accionistes del Popular són en gran part empleats i clients. Perden una altra vegada els de sempre.