Un pomelo al Pati dels Tarongers

No sabria dir-los si Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han quedat complaguts amb l'entrevista que els acaba de fer el director de TV-3, Vicent Sanchis, al Pati dels Tarongers. Em sembla que no gaire. Per exemple, hi va haver un moment, gairebé al final, que a Sanchis se li va acudir adornar les seves dues últimes preguntes amb aquest marc: «Permetin-me un parell de preguntes una mica impertinents...». ¡Ah! Era una fórmula retòrica, intranscendent, que no buscava res més que simpatia i entremaliadura light. Però la resposta de Junqueras va ser immediata. Va exclamar: «¿Més impertinents?»; o sigui, ¿encara més? I tot i que ho va rematar amb una aparentment cordial riallada, podríem deduir que la sessió no li havia agradat, almenys no d'una manera entusiàstica. La veritat és que Vicent Sanchis no es va limitar a servir-los en safata -que era al que des de TV-3 sempre ens tenien acostumats- temes precuinats per endavant perquè s'anessin esplaiant amb comoditat. Es va permetre insistir una vegada i una altra que aclarissin què és el que faran a partir d'ara. Si firmen la convocatòria de referèndum, ¿acataran la inhabilitació que els caurà, com fins ara l'han acatat, per exemple, Homs i Mas? ¿Com convenceran els funcionaris perquè, fins i tot estant subjectes a sancions, «es posin del seu costat»? ¿Tenen pensada alguna solució quan els mossos hagin d'«a-catar la llei i passin a ser controlats pel Ministeri de l'Interior»? ¡Ahh! Sanchis anava insistint, però les respostes -dins d'una evident incomoditat- eren vagues: «No es preocupi, no pateixi...». I és clar, Sanchis, lluny de tranquil·litzar-se, «patia» més. Va acabar dient-los: «No vull insistir, perquè veig que no em contestaran»; però llavors va treure el tema de «la mobilització del poble», i després d'assegurar tots dos que sí, que faran una crida al poble a mobilitzar-se, Sanchis els va respondre: «Compte, llavors els contraris al referèndum també tenen aquest dret». ¡Ah! Aquell instant va dibuixar en l'aire una possibilitat de confrontació inquietant.

Ha sigut una novetat inesperada, i celebrable, que Sanchis s'hagi transformat una mica en el pomelo entre tarongers. La dolçor de la taronja embafa. L'excés de sucre no és sa. I Sanchis, que és llest i ho sap, ha posat unes gotes àcides. Les justes perquè li quedés una entrevista biològicament més sana que la que d'un director de TV-3, posat a dit, es podia esperar.