Editorial

Macron revalida el seu poder

El president francès tindrà una còmoda majoria a l'Assemblea per aplicar el seu programa de reformes

1
Es llegeix en minuts
 

  / AP / Christophe Petit-Tesson

Els francesos utilitzen el terme 'bouleversement' per definir una situació de profunda alteració. I això és el que ha passat a l’Hexàgon amb la primera volta de les eleccions legislatives d’ahir: una autèntica commoció política amb l’amplíssim triomf de La República en Marxa (LREM), la nova organització creada per Emmanuel Macron, que va guanyar la presidència del país fa un mes, el 7 de maig. El sistema electoral francès (majoritari i amb districtes unipersonals) facilita aquesta polarització absoluta, i els sondejos ja pronosticaven una còmoda victòria de LREM, però la realitat ha superat les millors expectatives del jove dirigent: segons l’escrutini iniciat ahir a la nit, el nou partit ja pot donar per fet que tindrà la majoria absoluta dels 577 escons de què consta l’Assemblea Nacional.

  

 La segona volta, diumenge que ve, probablement augmentarà aquest molt confortable domini parlamentari de Macron, que tindrà així una capacitat política enorme –aritmèticament, almenys– per impulsar les reformes que necessita la societat francesa, objectiu nuclear del seu quinquenni a l’Elisi. El programa de Macron –que s’ha definit com ni de dretes ni d’esquerres– i de LREM suscita grans expectatives no només a França, sinó també en moltes altres parts d’una Europa que contempla París com l’últim dic de contenció enfront de la xenofòbia i l’aïllacionisme que soscaven l’ànima del Vell Continent. La responsabilitat que recau sobre Macron, doncs,  és gran, augmentada per la seva extraordinària acumulació de poder en un mes i mig.

Notícies relacionades

  

 La contundència del triomf de LREM té l’inevitable revers en l’enfonsament de l’ultradretà Front Nacional, superat pels Republicans, i del Partit Socialista, relegat a la cinquena posició (darrere de la França Insubmisa) amb menys del 10% dels vots. Un lògic corol·lari de la gran decepció causada per la presidència de François Hollande i les guerres internes del partit. Però, lluny de la complaença, Macron tampoc pot ignorar que l’abstenció va ser ahir del 50%, un signe clar de cansament que, combinat amb l’aclaparadora majoria del president a l’Assemblea Nacional, potser anuncia que l’autèntica oposició estarà al carrer. França, en tot cas, ha mudat de pell.