El debat sobre la maternitat subrogada

El nostre cos i la nostra vida

Si legalitzem aquí la pràctica del ventre de lloguer estarem facilitant una terrible forma d'explotació d'altres dones en països desafavorits

4
Es llegeix en minuts

'Our bodies ourselves' és una web que neix d’un manual sobre la salut femenina publicat el 1971 per un col·lectiu feminista de Boston. Des d’aquell primer pamflet a l’excel·lent guia actual ha plogut molt, però l’enfocament rigorós, independent i feminista es manté. L’any 2000 van publicar una versió en espanyol que van anomenar 'Nuestros cuerpos, nuestras vidas' enfocat a lectores llatinoamericanes. Al nostre país no està disponible. Seria una bona idea recuperar-lo. Una nova generació de dones s’incorporen amb força al feminisme i necessiten informació veraç sobre salut sexual i reproductiva avui com la seva gent gran ahir, ja que el nostre cos segueix sent territori de disputa. 

Com tantes coses bones, qui em va descobrir 'Our bodies ourselves' és una amiga fa més de 20 anys. La setmana passada vaig tornar a visitar la web per consultar una cosa i vaig tenir una sorpresa majúscula: destacada a la portada hi apareixia una nova web, 'Surrogacy360.org', dedicada a la maternitat subrogada. Estupefacta, vaig recordar l’encès debat que sobre aquest assumpte vivim a Espanya, capitanejat per la plataforma 'No somos vasijas', que, com el seu nom indica, s’oposa enèrgicament a la legalització. ¿Com era possible que les feministes nord-americanes, les pioneres, defensores acèrrimes de la llibertat i la igualtat advoquessin pels ventres de lloguer i les espanyoles s’hi oposessin?

El dilema reflectia una discussió idèntica a la que jo tenia amb mi mateixa. Em debatia en el dubte, ja que el cos i la consciència em demanaven admetre la pràctica dels ventres de lloguer de la mateixa manera que admetem la donació d’òrgans interns vius (medul·la, ronyó, etcètera). Com tantes dones de la meva generació, he tingut amigues amb dificultats per concebre i, quan era jove i fèrtil, em va passar pel cap oferir-los el meu úter per a covar-los el seu òvul si aquesta opció no hagués sigut ciència-ficció. Avui les tècniques han avançat i s’ha estès la pràctica. ¿Com no he d’entendre i permetre que altres dones, si ho desitgen, ho facin per ajudar? A Espanya, em deia, som líders en trasplantaments d’òrgans, hem sabut regular-ho i gestionar-ho socialment i jurídicament de manera altruista i respectuosa. ¿Per què no ho hem de saber fer amb el préstec d’úters?

A més a més, ¿no hem defensat sempre que 'Nosaltres parim, nosaltres decidim'? ¿Es pot defensar l’avortament lliure i gratuït i al mateix temps parlar de vincles indelebles entre mare i nasciturus per justificar la prohibició dels ventres de lloguer? ¿No és un contrasentit? Creia, a més, que oposar-se a la maternitat subrogada ens tirava pedres sobre la nostra pròpia teulada feminista, ja que augmentava la mitificació de la maternitat, que és una arma de doble tall. Pensava que si advoquem per regular el treball sexual (no pas la tracta ni el tràfic ni l’explotació de persones) com a camí per dignificar i protegir moltes dones, no hauríem d’impedir que altres dones puguin ajudar familiars o amics a tenir fills també amb els seus òrgans sexuals i reproductius.

Veia nítides totes les contradiccions i clares les raons per legalitzar-ho amb límits que garantissin l’equilibri i la seguretat per a totes les parts involucrades. Fins que vaig visitar la web que em proposava 'Our bodies ourselves'. Busca facilitar informació a qui estigui pensant a emprendre el camí de la maternitat sub­rogada, siguin dones, homes, heterosexuals, homosexuals, trans, etcètera. Our bodies ourselves sempre utilitza un llenguatge exquisit i calculadament neutre, respectuós amb totes les opcions i creences, i té una especial cura a no excloure, sinó incloure la diversitat ètnica, social i cultural dels seus usuaris. La seva eina no jutja, informa sense apassionament, amb objectivitat, i potser per això em va servir més, per comprendre millor la dimensió del conflicte, que no pas els agres debats patris que he sentit a la ràdio.

'Our bodies ourselves' 'Our bodies ourselves' sempre utilitza un llenguatge exquisit i calculadament neutre, respectuós amb totes les opcions i creences

Notícies relacionades

La maternitat subrogada és legal en pocs països. En alguns les garanties per a les mares que lloguen el seu ventre són més grans, com el Regne Unit, on únicament està permès de manera altruista. En altres, com l’Índia, el Nepal, el Sud-est Asiàtic o Mèxic, les condicions són molt diferents, és comerç. Són països on imperen la desigualtat i la pobresa. La web vol advertir i ajudar els que recorren a aquestes mares gestants d’altres països de les implicacions pràctiques, legals, ètiques i de salut que aquest procés comportarà. 

Són moltes les agències i intermediaris d’aquesta pròspera indústria de la infertilitat que se’ls oferiran per facilitar el camí a canvi de molts diners. El veritable dilema és aquest: si legalitzems la pràctica aquí encara que només sigui de manera altruista i garantista, estarem aplanant el camí per a una terrible forma d’explotació d’altres dones allà, a milers de quilòmetres.