Editorial

Una solució dràstica per al Popular

La intervenció de l'entitat bancària tanca definitivament la crisi del sector a Espanya i inaugura una nova època

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp37152306 popular angel ron170607181317

zentauroepp37152306 popular angel ron170607181317 / Emilio Naranjo

La caiguda del Banco Popular és la crònica d’una mort anunciada. Assenyalat com la baula feble del sistema bancari espanyol en les proves d’estrès del Banc Central Europeu (BCE), l’entitat estava en caiguda lliure des de l’última junta d’accionistes que va posar al descobert les seves flaqueses i va forçar un canvi en la direcció. La missió liquidadora de l’equip encapçalat per Emilio Saracho ha sigut molt més ràpida i radical del que els mercats financers van interpretar en un primer moment. El resultat és una intervenció ràpida del BCE, sota la supervisió de la Comissió Europea, a través del FROB que ha desposseït els accionistes i els bonistes dels seus drets i ha preservat els dels impositors i els creditors del banc. Tot plegat, en aparença, sense cap càrrec a l’erari públic i entregant el Popular a una entitat de reconeguda solvència com el Banco Santander. 

Notícies relacionades

Ara sí que podem donar per tancada la crisi del sistema bancari espanyol, que ha comportat la pràctica desaparició de les caixes i una certa, encara que no definitiva, concentració del sector. Alguna altra operació corporativa es pot arribar a produir, però ja no serà per raons de sanejament sinó purament de mercat. Amb el Popular, com va passar amb algunes caixes, desapareix també un banc de referència per a les petites i mitjanes empreses a les quals ha acompanyat durant els temps de bonança i a les quals no ha abandonat en els temps de crisi, sinó que les ha ajudat en molts casos a sobreviure quan estaven amenaçades. Segurament el Santander serà capaç de recollir l’estela en aquest segment de mercat amb la mateixa professionalitat que ho ha fet en d’altres que domina a la perfecció.

Aquesta operació també ha suposat la posada de llarg dels mecanismes de regulació i de resolució de les entitats financeres que va posar en marxa la Unió Europea (UE) després de l’última crisi financera. S’ha de reconèixer que la intervenció ha sigut ràpida i eficaç. Però s’ha de veure també que ha comportat unes pràctiques tan excepcionals com una subhasta de matinada per telèfon. Amb vista als pròxims mesos, és responsabilitat dels mecanismes de control certificar que, malgrat que les actuacions han tingut la urgència requerida, s’han respectat tant les normatives vigents com la lliure competència.