Crisi al Pròxim Orient

Els saudites no volen 'versos lliures'

L'explicació de la ruptura de relacions amb Qatar sona bastant ridícula

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp38170771 a handout picture provided by the saudi royal palace on apri170425142345

zentauroepp38170771 a handout picture provided by the saudi royal palace on apri170425142345 / BANDAR AL-JALOUD

Amb la renda per càpita més alta del món, la monarquia qatariana, íntimament lligada a l’Aràbia Saudita i els altres països del Golf, juga des de la dècada dels 90 a ser el 'vers lliure' d’aquests règims conservadors. Tot i això, la Casa de Saud, que governa la versió més rigorista de l’islam sunnita, el wahhabisme, no suporta vel·leïtats i amb freqüència ha cridat l’atenció a la monarquia qatariana. L’arribada al poder de Tamim bin Hamad al-Zani el 2013, després de la voluntària i pacífica abdicació del seu pare, ha aguditzat les tensions entre els dos regnes, i les seves estratègies s’han distanciat.

Pels saudites, l’enemic a batre és l’Iran, bastió del xiisme, que els wahhabites consideren la branca cismàtica de l’islam. Per contra, Qatar, igual que Teheran, opina que el principal enemic del món islàmic és Israel. El viatge de Trump a Riad ha evidenciat les aliances entre els EUA, l’Aràbia Saudita i Israel contra l’Iran, fet que ha accionat els mecanismes de defensa dels altres actors de la zona. La filtració dels correus de l’ambaixador dels Emirats Àrabs Units (EAU) revelava la relació del seu país, mà dreta dels saudites, amb influents 'think tanks' lligats a Tel Aviv.

CONTACTES AMB ISRAEL

Notícies relacionades

L’exposició pública dels contactes entre els EAU i Israel va irritar l’Aràbia Saudita i altres països aliats, que queden en mal lloc davant dels seus ciutadans, al mateix temps que donen arguments als grups més radicals. L’explicació que trenquen relacions a tots els nivells perquè Qatar «finança el terrorisme» sona bastant ridícula a hores d’ara, quan existeixen proves des del principi de la guerra a Síria que Qatar donava suport al grup Al-Nusra, pròxim a Al-Qaida. També l’acusen de recolzar el Daesh, però són més els saudites i els emiratins que col·laboren amb aquesta organització terrorista. Qatar, que compta amb un altaveu molt influent en el món àrab, la cadena Al-Jazira, és el gran finançador dels Germans Musulmans, moviment que només l’Aràbia Saudita i els EAU consideren terrorista, i de Hamàs, el partit islamista que governa a Gaza. Les crítiques d’Al-Jazira al cop d’Estat del general Al Sisi a Egipte contra el president democràticament elegit i líder dels Germans Musulmans, Mohammad Morsi, també troba el seu càstig en aquesta ruptura.

ESCENARIS INDIRECTES

La rivalitat entre l’Aràbia Saudita i l’Iran per alçar-se amb la veu dominant al Pròxim Orient ha arribat en l’últim quinquenni a uns nivells alarmants. Les guerres de Síria i el Iemen són els escenaris indirectes de l’enfrontament entre les dues potències. L’Aràbia Saudita, que no posseeix armes nuclears encara que va finançar el Pakistan perquè les obtingués, no suporta l’acord del Consell de Seguretat de l’ONU i Alemanya amb l’Iran per aixecar les sancions imposades a aquest país. Riad, com Tel Aviv, afirma que no hi ha mecanismes per impedir que l’Iran es doti de l’arma atòmica mentre es beneficia de l’aixecament de les sancions. Amb dues guerres obertes, la ruptura de relacions de l’eix saudita amb Qatar, que jugava a les dues bandes, no fa sinó empitjorar la situació al Pròxim Orient.