¿Condemnats a viure en alerta?

Mirar dues vegades a esquerra i dreta a l’entrar al cafè. Aixecar el cap del diari al sentir la porta. Buscar la complicitat en la mirada dels altres abans de compartir qualsevol espai públic. Perdre el dret de perdre’s i relaxar-se, de deambular com un vulgui, com és tan habitual en el nostre estil de vida europeu, però lamentablement inusual en altres llocs del món. ¿Aquesta és la nova normalitat britànica i europea?

La cadència és inevitablement alarmant. Europa pateix la principal onada terrorista de la seva història. Com informava recentment aquest diari, els últims dos anys i mig s’han registrat 19 atacs terroristes; la mitjana ara és d’un atac cada 1,6 mesos, abans era d’un cada 22. L’atac del pont de Londres i el mercat de Borough és el tercer al Regne Unit en tres mesos. No hi ha hagut ni prou temps perquè els ferits de Manchester hagin pogut sortir de l’hospital.  

La facilitat amb què es pot matar dona una idea macabra de la fragilitat de la nostra vida exposada a aquests nous terroristes. No calen grans complots, arsenals o mètodes d’atac sofisticats. Amb un ganivet o una furgoneta n’hi ha prou per terroritzar una ciutat. I dos ingredients més: un odi profund, absolutament irracional i mancat de qualsevol indici d’humanitat –a Manchester van anar a atacar criatures, a Londres els testimonis expliquen que els tres terroristes apunyalaven junts una dona– i una disposició a morir per portar a terme la seva missió.

L’atac de Londres té lloc a la recta final d’una campanya electoral en la qual, davant de tot pronòstic, Theresa May té un mínim avantatge sobre el laborista Jeremy Corbyn. Tots dos han reaccionat emfatitzant la necessitat que la societat respongui unida davant d’aquesta amenaça, i May suggereix noves mesures per combatre la «ideologia de la maldat». Però la gran pregunta a la qual han de respondre davant dels seus electors és com pensen evitar –¿ho poden fer?– que els ciutadans es vegin obligats a viure en constant alerta.

Al mateix vaixell

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Al mateix vaixellAugmentar la presència policial ha demostrat que és útil però no n’hi ha prou. Van passar només vuit minuts entre la primera trucada d’emergència i l’abatiment dels terroristes per part de la policia. Van arribar de pressa però tard perquè l’única manera de defensar-se davant d’aquesta amenaça passa per actuar abans que posin en marxa els seus rudimentaris però mortífers plans.

És inevitable preguntar-se sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea i l’impacte que tindrà en la lluita contra el terrorisme. May, partidària de la ruptura total, va arribar a suggerir fa uns mesos que el seu país deixaria de compartir informació antiterrorista amb els europeus si aquests no li oferien un acord comercial del seu gust després del 'brexit'. És fonamental compartir intel·ligència, mètodes per combatre la radicalització i bones pràctiques antiterroristes. Britànics i europeus ens hem de mantenir al mateix vaixell davant d’aquests bàrbars.