#SEATbuscaNom

Déu n’hi do el cas de disrupció digital d’una gran empresa. Seat ha posat en marxa una campanya perquè els seus clients proposin i triïn el nom del nou tot camí que fabricaran i comercialitzaran. Com explicava Toni Fuentes en la seva crònica d’ahir, fins al moment, l’elecció de la nomenclatura dels models corresponia als experts en 'naming' que, com a molt, realitzaven algun 'focus group' per sondejar els gustos dels potencials compradors. Però ara no. #SEATbuscanom és una campanya que es desenvoluparà en dues fases: en la primera es podran proposar noms per al nou model i un grup d’experts en triarà tres dels proposats que posteriorment seran sotmesos a votació popular. Les propostes només tenen una sola restricció: han de correspondre a un topònim de la geografia espanyola per mantenir la coherència de la nomenclatura de la marca. I la votació final es farà sobre una 'short list'. Un exemple, doncs, de col·laboració entre els experts i els usuaris. 

    

Massa sovint, les empreses, les institucions i les persones es confonen a l’hora d’abordar els processos de digitalització. Molts ho consideren un repte únicament i exclusivament tecnològic. Pensen que dotant de tauletes o de telèfons intel·ligents la seva xarxa comercial ja superen el repte. I fins i tot ho planifiquen i avaluen només com un procés simple de reducció de costos. I s’estavellen perquè segueixen fent el mateix de sempre canviant les eines. Però, no. La digitalització també és, i principalment, un canvi de mentalitat. I en conseqüència un canvi en la manera de pensar, d’actuar, d’organitzar-se, de produir, de vendre, de comprar i de comunicar-se. Abraça tots els estadis de producció i de la gestió de les organitzacions. Dues de les claus d’aquesta nova mentalitat s’observen perfectament en aquesta iniciativa de Seat: l’exercici del poder és horitzontal i no vertical, de manera que on pugui haver-hi una conversa no hi ha un sermó i, en conseqüència, els consumidors hi intervenen sempre que poden i volen perquè cada vegada poden i volen més. Com va dir el president de la companyia, Luca de Meo, és una iniciativa dirigida als «incondicionals de la marca», per als que tenen més 'engagement' si utilitzem la paraula de moda.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

  

 Seat s’equivocarà si es mira aquest projecte com un simple canvi de 'look' en una campanya clàssica de màrqueting. Si pensa que únicament i exclusivament està ampliant el nombre de participants en el 'focus group'. Perquè el que està fent en realitat és piratejar la mateixa companyia, deixant entrar els «incondicionals» a la sala del comitè de direcció. I tindrà l’oportunitat de xerrar amb ells durant quatre mesos. Podrà escoltar-los i gairebé parlar-los a cau d’orella. Si Seat ho fa bé, intensificarà les relacions amb els seus incondicionals que li explicaran el que pensen ells, però també els més tebis, els descreguts, els allunyats, els enfadats o els 'haters'. Seat aconseguirà moltes més coses que posar nom a un model. Es canviarà per dins. Deixar votar implica assumir riscos, però impedir-ho és propi de la cada dia més llunyana era analògica.