TV-3: targeta vermella

2
Es llegeix en minuts
 

  / MARCO LUZZANI

Fa just una setmana es va emetre un capítol d'‘Ochéntame’ a Televisió Espanyola, dedicat als 25 anys dels Jocs de Barcelona, que va resultar emocionant, commovedor. Ho vam comentar a 'La Ventana', vam parlar de l'esperit del 92, de com institucions, partits i societat civil poden aconseguir grans objectius si es treballa en comú; i sobretot si es fa amb respecte, per sobre de tot amb respecte.

Bé, doncs avui portem un exemple de tot al contrari. Un exemple -he de confessar-ho- que a mi em sap greu de manera especial, perquè jo vaig treballar 11 anys a TV-3, perquè conservo un munt d'amics d'aquella etapa, perquè segueixo pensant que la televisió pública catalana ha fet coses molt bones al llarg de la seva història, altres no tant, i algunes cal reconèixer-ho que directament horroroses. I la d'avui, em sembla, amb tota sinceritat, que entra en aquesta categoria.

Es tracta d'un anunci de la retransmissió del partit de dissabte de la final de la Champions. A aquestes altures ja deuen saber que juguen el Reial Madrid i la Juventus de Torí. Molt bé, doncs el vídeo no deixa cap dubte. Vaja, no és que no deixi dubtes, és que són imatges de Sergio Ramos aixecant una copa i a continuació jugadors de la Juve amb una veu en 'off' que diu: “Només hi ha 11 homes capaços d'evitar l'inevitable; 11 homes preparats per canviar el destí i perquè el totpoderós conjunt blanc visqui una nit negra”.

El més greu és que no es tracta d'una anècdota, El més greu és que no es tracta d'una anècdota, sinó que respon a una cosa  més profunda, estructural, la punyetera mania de l'"ells i nosaltres" que ho impregna tot

Aquest és l'anunci, aquest és el missatge. Resulta evident quin és enemic. I, és clar, si això ho fa un diari, una ràdio, un canal de televisió privats em semblaria igual de nefast, i de ridícul, però ells mateixos. No obstant, TV-3 és un mitjà públic, sufragat amb els impostos dels aficionats del Barça, del Madrid, de l'Espanyol -que són, per aquest ordre, els tres equips amb més seguidors a Catalunya–. Una televisió sufragada amb els impostos dels que voten independència o no independència; de mar o de muntanya; de ciutat o de poble.

NO EM SENTO REPRESENTAT

Aquesta és la diferència; i això és el que és intolerable. Perquè, a més, ¿és aquesta la funció d'un mitjà públic? ¿Irritar? ¿És aquest el clima que necessita el moment actual, l'esport, o el que no sigui esport? ¿Ens hem tornat bojos? Amb un afegitó: si l'explicació és que es busca complicitat amb la majoria de l'audiència, ¿algú està segur que tots els seguidors del Barça estan –estem– d'acord amb aquesta patotxada? Per descomptat aquí en tenen un que no.

Notícies relacionades

En qualsevol cas, no és això el més greu; el més greu és que no es tracta d'una anècdota, ni d'una entremaliadura, ni d'algú que s'ha passat de frenada. Respon a una cosa més profunda, molt més preocupant, estructural; la punyetera mania de l'"ells i nosaltres”, d'“amics i enemics” que ho impregna tot.

Jo soc català, del Barça i de TV-3, però no em sento representat per res d'això. Ho sento, però crec que alguns estan dibuixant una televisió i un país on cada vegada hi cap menys gent. Aquest anunci em sembla, sincerament, de targeta vermella.