ANÀLISI
Competició entre fanàtics a l'Afganistan
Centenars de milers d'afganesos han mort en un enfrontament que no és seu
/
Situat al cor de l’Àsia central, l’Afganistan és des del segle XIX el tauler on tots juguen i els afganesos ho paguen amb sang i llàgrimes. Sobre el terreny, els fanàtics de l’Estat Islàmic (EI) i el braç armat dels talibans competeixen per aconseguir l’atemptat més mortífer. Els uns i els altres amenacen de convertir el país en un estat fallit on imposar la seva pròpia llei.
Lluny, als despatxos dels Estats Units, Rússia, la Xina, l’Índia, l’Aràbia Saudita, el Pakistan i l’Iran, es manté també una lluita oberta pel control d’aquesta cruïlla de camins entre Orient i Occident, entre monoteistes, politeistes i ateus, entre sunnites i xiïtes.
L’OTAN està immersa a l’Afganistan des de fa 16 anys quan, després de l’atac a les Torres Bessones, els Estats Units van invocar l’article 5 i els aliats van anar a donar suport en «la guerra contra el terror». Tot i que la missió de combat es va acabar el 2014, encara manté 13.000 militars (una trentena, espanyols) en aquell país, 8.400 dels quals són nord-americans. En els últims mesos, el Pentàgon s’ha manifestat a favor de reforçar-hi la seva presència amb l’enviament de 5.000 soldats més, però Donald Trump, entestat que tots paguin la factura defensiva de Washington, vol que altres països de l’OTAN també hi aportin tropes.
TERRIBLE DESTINACIÓ
Aquest eventual augment d’efectius ha accelerat l’assetjament dels llops al president Axraf Gani, incapaç d’imposar la llei davant dels senyors de la guerra. L’Exèrcit afganès ha patit forts revessos en l’últim any i ja només controla el 57% del país, però la seva cúpula sosté que el que necessiten és armament modern i reforçar les seves capacitats d’intel·ligència, i no un increment de tropes estrangeres. Washington no se’n fia i vol seguir fent la guerra pel seu compte.
Els Estats Units van envair l’Afganistan per lluitar contra Al-Qaida, però centenars de milers d’afganesos han mort des d’aleshores en un enfrontament que no és seu. Ara temen tornar a ser la carn de canó de la contesa entre Occident i l’EI; l’escenari del nou gran joc en què les potènci dirimeixen les seves diferències. No tindran fàcil escapar-se del seu terrible destí.
