Arbre etern

I així seguim. Entre la llei de Rajoy, que té més de carro de combat que de marc de convivència, i el l'exhibició escenogràfica independentista

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp38665469 puigdemont referendum170529173618

zentauroepp38665469 puigdemont referendum170529173618 / FERRAN SENDRA

Ala fotografia, 13 persones repartides en tres bandes. Tres d’elles presideixen la trobada: Oriol Junqueras, que últimament bascula entre el silenci i les paraules mesurades, ni un moviment en fals que pertorbi el seu passeig cap a la presidència de la Generalitat; Carles Puigdemont, tan segur d’on vol anar, mentre al seu partit ja pressenten les roques i s’agafen al masteler, i Neus Munté, a qui li toca comunicar més tard la inutilitat de la reunió. Cap novetat, més enllà de destacar amb displicència l’absència dels comuns.

Notícies relacionades

Però en aquella sala hi ha una presència més. Una presència callada, però no exempta de significat. Les parets decorades pels frescos de Joaquim Torres García, l’artista d’origen uruguaià que va viure el seu moment de glòria a Catalunya de la mà d’Enric Prat de la Riba, el primer president de la Mancomunitat. Guardant les espatlles de Junqueras, Puigdemont i Munté, hi ha el fresc 'La Catalunya Eterna'. L’historiador d’art Joan Sureda va escriure sobre l’arbre que el presideix: «Aquell arbre etern, aquella pàtria mil·lenària, protegeix sota la seva copa dues figures emblemàtiques: les dipositàries del Verb i del pensament. Els més grans tresors de la nació catalana».

I així seguim. Entre la llei de Rajoy, que té més de carro de combat que de marc de convivència, i l’exhibició escenogràfica independentista. D’acte en acte, fins no sé sap on… Verb i pensament.