Una altra amable reunió a Palau

No hi ha oferta de diàleg real per les dues parts, en òrbites molt llunyanes i molt satisfetes amb les seves respectives posicions

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp38665469 puigdemont referendum170529173618

zentauroepp38665469 puigdemont referendum170529173618 / FERRAN SENDRA

Neus Munté va enterrar al cap de 30 segons de la seva compareixença les expectatives d’estar davant d’una cimera decisiva d’alguna cosa. Ni tan sols va ser una reunió política de certa rellevància. La seva descripció va ser descoratjadora per als buscadors de notícies i els col·leccionistes de dates històriques: es va tractar d’un intercanvi d’opinions després de la carta de Mariano Rajoy dient el que ja se sabia i s’esperava que digués. No hi havia raó per a la urgència ni per a la cerimònia, ni per crear una tensió innecessària amb Catalunya en Comú.

    

La portaveu del Govern va rematar ràpid el tema: «El Govern central no ha assumit cap acord. El president català els vol escoltar a tots, no estem en condicions de fixar data i pregunta». Hi haurà, doncs, més trobades. Fins i tot alguna convocatòria del Pacte Nacional pel Referèndum, com va demanar Catalunya en Comú al negar-se a assistir a la reunió d’ahir.

    

Després d’aquestes paraules, la portaveu del Govern català va passar a comentar la conjuntura, marcada per l’ofensiva del Govern central protagonitzada per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría amb un missatge senzill: no hi ha res a negociar sobre el referèndum i el temps de la democràcia no s’esgota mai; o sigui, que Carles Puigdemont pot anar al Congrés quan vulgui. No hi ha lloc per a malentesos. La invitació a acudir al Congrés no és per negociar el referèndum, sinó per parlar del problema en genèric, en el millor dels casos, de les causes de la desafecció de molts catalans sobre la qual Sáenz de Santamaría va evitar pronunciar-se.

    

No hi ha contradicció en cap dels discursos ni oferta de diàleg real per cap de les dues parts. Estan en òrbites molt llunyanes i a més molt satisfets amb les seves respectives posicions. Totes dues creuen que la seva és la guanyadora, en termes democràtics. La vicepresidenta del Govern de Rajoy ja utilitza la paraula «democràcia» tantes vegades com sol fer-ho Puigdemont. L’única diferència, encara que substancial, és que uns associen la democràcia a la legalitat i els altres l’adscriuen al vot. 

    

Mentre tots es preparen per a aquesta llarga batalla per apoderar-se del domini de la democràcia, el PP recull suports del PSOE per combatre el referèndum unilateral i l’independentisme es reuneix al Palau per fotografiar-se amablement. Amb la presència de Podem, el líder del qual, Albano-Dante Fachin, a la sortida, no acabava d’entendre gaire bé l’objectiu de la trobada donada la falta de novetats.

Notícies relacionades

    

I així tots, amb més o menys èmfasi. Excepte la CUP. Anna Gabriel va ser una mica més precisa: no vol més reunions, té pressa, no està per a retòriques i intueix que la seva presència serà utilitzada, cada dia amb més afany, pel Govern del PP per desprestigiar el Govern de Puigdemont com a presumpte presoner dels radicals. «El temps pactat per Puigdemont amb la CUP sí que s’esgota», va assegurar Sáenz de Santamaría, exposant el seu pla: jugar amb el temps i els nervis dels socis independentistes i anar proclamant diàriament la seva voluntat inassequible al desànim per preservar la legalitat.